Manuel Roca Cuadrada. 2.000.

El veterà periodista Manuel Roca Cuadrada, bregat en unes quantes batalles en la comunicació local mataronina, acaba de fer el programa 2.000 de “La Tribuna”, l’espai d’entrevistes de la Televisió de Mataró. 25 anys entrevistant a persones de la ciutat i de fora que poden explicar coses, o la seva posició sobre coses, ininterrompudament, amb perseverança.

Aquest fet, com tota la continuïtat de la TVM, ha estat un exercici de tenacitat, des de l’escassetat i humilitat de recursos, que cal lloar. Quan algú vulgui analitzar la història cívica i ciutadana de pràcticament tot l’actual període de democràcia recuperada que portem no podrà deixar de tenir en compte tot el que en aquest programa s’ha dit. Per aquest espai de comunicació deuen haver passat totes aquelles persones que tenien alguna cosa a dir en la vida política i social de la Ciutat.

El programa 2.000 va ser el darrer d’aquest any que estem tancant però també el darrer en aquesta emissora. Continuarà, espero que amb llarga vida també, en el nou projecte conjunt de TVM i Maresme Digital TV que arrancarà l’any vinent. El món audiovisual, tant el d’àmbit local com el de més abast, s’ha d’adaptar contínuament als temps i a les circumstàncies. Ara els condicionants principals són els econòmics, siguin els mitjans públics o privats. Les “virolles” arriben fins on arriben (encara que les alegries o inconsciències tard o d’hora acaben fent-se presents i passant factura).

El model de TVM ha fet un gran servei a la ciutat de Mataró, als seus conciutadans/es i a les seves institucions. Pel que sé, un dels seus puntals, més enllà del seu propi programa, ha estat en Manuel Roca Cuadrada. Jo el vaig conèixer en el tèxtil, fent mitjons a l’empresa familiar al carrer Sant Agustí. El meu pare els hi trescanava fil. Qui no ha tingut relació amb aquest sector a la ciutat? Sempre amb el cuquet del periodisme, més endavant, vaig seguir els seus anhels en la transició, i en la Transició, del periòdic “Mataró”, quan ho va deixar en Navarro Fargas (el del “Movimiento”), fins l’exhauriment del projecte de diari local que ningú mai més ha aconseguit tornar a aixecar, probablement per què els temps són uns altres, per acabar sent jo–segons va dir ell mateix al començament d’aquest darrer programa- l’entrevistat que més vegades he passat pel programa (Res d’estrany donat el càrrec que vaig exercir i els llargs anys que ho vaig fer).

Des del reconeixement, l’afecte i l’amistat, moltes gràcies per la teva feina Manel!

Mataró, 26 de desembre. Sant Esteve.