Caravaggio. “Natividad con los santos Francisco y Lorenzo”. Oratorio de San Lorenzo. Palermo (desparescuda)
“Y le pregunté si tendría la bondad de decirme por lo menos quién era aquel amable caballero. Me contestó con evasivas. En compensación me dijo, cosa que yo ignoraba, que la Natividad palermitana de Caravaggio había sido robada en 1969 y que la opinión de los investigadores era que el robo había sido encargo de la misma persona a la que yo intentaba telefonear.”
Explica Andrea Camilleri que li van demanar un article pel catàleg d’una exposició sobre Caravaggio a celebrar a Düsseldorf. Li va sortir el text que ara s’ha publicat com a llibre* i que llavors per motius d’espai al catàleg va haver de reduir molt.
A partir d’una rocambolesca i retorçada trobada siciliana, com cal , Camilleri, accedeix a uns manuscrits que són el diari de Caravaggio de la seva estada maltesa- siciliana perseguit per assassinat pels guàrdies papals i desprès pels sicaris de l’Ordre de Malta. En la transcripció corre-cuita que aconsegueix fer del text del manuscrit, Caravaggio explica com va sobrevivint ajudat pel seu amic, Mario Minniti, que sembla que és el que es quedà el manuscrit, les diverses congregacions religioses que l’ajuden en la seva continuada fugida i les obres que va pintant mentre tant. (El llibre inclou imatges de les mateixes i d’altres que el pintor anomena en el seu manuscrit).
En la recerca d’obtenir directament de la xarxa la reproducció del quadre que il·lustra aquesta entrada, i que és el darrer del que es parla en el pretès diari, he arribat a un interessant blog sobre art que en una entrada de fa alguns mesos explica la història recent del quadre que enllaça amb l’origen del llibre de Camilleri.
M’hauré de fer del seu club de fans. Gràcies, Toni, per la recomanació que em vas fer ja fa deu anys!
*Andrea Camilleri. “El color del sol”. Ed. Salamandra. B-2009.
Cabrils, 27 de desembre.
A partir d’una rocambolesca i retorçada trobada siciliana, com cal , Camilleri, accedeix a uns manuscrits que són el diari de Caravaggio de la seva estada maltesa- siciliana perseguit per assassinat pels guàrdies papals i desprès pels sicaris de l’Ordre de Malta. En la transcripció corre-cuita que aconsegueix fer del text del manuscrit, Caravaggio explica com va sobrevivint ajudat pel seu amic, Mario Minniti, que sembla que és el que es quedà el manuscrit, les diverses congregacions religioses que l’ajuden en la seva continuada fugida i les obres que va pintant mentre tant. (El llibre inclou imatges de les mateixes i d’altres que el pintor anomena en el seu manuscrit).
En la recerca d’obtenir directament de la xarxa la reproducció del quadre que il·lustra aquesta entrada, i que és el darrer del que es parla en el pretès diari, he arribat a un interessant blog sobre art que en una entrada de fa alguns mesos explica la història recent del quadre que enllaça amb l’origen del llibre de Camilleri.
M’hauré de fer del seu club de fans. Gràcies, Toni, per la recomanació que em vas fer ja fa deu anys!
*Andrea Camilleri. “El color del sol”. Ed. Salamandra. B-2009.
Cabrils, 27 de desembre.
1 comentari:
Estimado Manuel, muchas gracias por tu generosa mención a mi blog, gracias a la cual he descubierto el tuyo. Debo decirte que me ha parecido muy interesante y me pasaré a menudo a visitarte. Te propongo que enlacemos mutuamente nuestros blogs, para mí sería un honor. Ya puedo decir que conozco a compañero blogger en las Cortes y tú a una experta en pintura barroca europea ;)
Publica un comentari a l'entrada