Modigliani.

Moltes de les exposicions temporals del Museu Thyssen-Bornemiza es fan conjuntament amb la sala d’exposicions de la Caja Madrid (no sé si totes). Generalment pretenen mostrar aspectes diferents del que exposen. En el cas de la que aquests dies s’acaba “Modigliani y su tiempo”, expliquen que en una hi ha obres de l’autor i els seus mestres i en l’altra de l’autor i els seus amics. No hi entenc gens, però em va semblar una justificació. Si, al Passeig del Prado era més de lo primer i a la Plaça de San Martín més de lo segon, encara que …, potser, com ja he dit és que no hi entenc gens. (A.Modigliani. Cariátide rosa con contorno azul)

(P. Cézanne. Muchacho con el chaleco rojo)
(A. Modigliani. Hombre con sombrero)

Em va agradar molt, i sort que no vaig fer l’error de pensar que la part del Thyssen era la més important, l’Elisenda ja m’ho va advertir. A l’espai de la Caja Madrid vaig descobrir, ja que fins ahir no en sabia res, el pintor polonès Moïse Kisling i vaig poder deleitar-me amb “La casa gris” d’en Chagall. A la Thyssen vaig conèixer les escultures d’en Constantin Brancusi, i molt especialment les escultures dels “caps”, extraordinaris, d’en Modigliani.

(C.Brancusi. El beso)
(A.Modigliani. Cabeza)

D’aquella època, que va començar desprès de Cézanne, hi ha obra de Gauguin, Gris, Picasso, Foujita (val a dir que els seus nusos són esblanqueïts en comparació, per exemple, del color d’en Kisling i del propi Modigliani), Braque, Matisse, Chagall, entre d’altres. I del protagonista principal, els seus retrats i els seus nusos ben coneguts ara, malgrat que en la seva curta i destarotada vida no en va treure rendiment sols que per malviure.

(A.Modigliani. Desnudo recostado)

(M.Kisling.Desnudo de Arletty)

Gens original aquesta entrada. Buscant material per documentar-me he trobat uns quans blogs que també han gaudit de l’exposició i n’han deixat constància.

Mataró, 15 de maig.