Sort que no seré mai Ministre (Manel, en política no es pot dir mai mai!. Ja, ja, ja….) Com es pot fer per anar eliminant els símbols i les manifestacions religioses de la vida pública? Mira, noi, de mica en mica. Però, si ja portem trenta anys de regim democràtic! No hi ha cap norma que obligui a mantenir-los, però no es farà cap norma per treure’ls.
Bé, potser a la següent presa de possessió de nous ministres algú (?) haurà indicat al cap de protocol de la Casa del Cap de l’Estat, a la Zarzuela, que no cal posar el Sant Crist sobre la taula amb una Bíblia. Que sols amb la Constitució ja n’hi ha prou.
Tinc algunes anècdotes al respecte. Al 79 al costat de la porta del despatx que em va ser assignat a la Casa Gran (al 2on. pis) hi havia un Sant Crist que presidia la sala. El vaig retirar i endreçar, però sorprenentment l’endemà va tornar al seu lloc. No era cap miracle. El cap de la secció d’hisenda, que era molt nacional- catòlic l’havia reposat. Va anar i tornar varies vegades, fins que al final va desaparèixer definitivament.
Al 92, amb motiu de l’agermanament de Mataró amb Créteil, vàrem fer un acte institucional al Saló de Sessions de l’ajuntament, i l’Alcalde francès, Laurent Cathala, em diu: “Què hi fa “aquell” allà?” senyalant-me un Sant Crist que estava discretament en un costat de la Presidència de la Sala. No hi havíem donat mai importància. Es va treure de sobre la taula presidencial, davant de l’Alcalde, l’any 79 al començament de la democràcia i tretze anys desprès encara estava allà on s’havia deixat. Res, atesa l’observació del francès vàrem retirar-lo definitivament i ningú es va ressò de res.
Algun dia també es parlarà de si s’ha d’anar a missa a les festivitats, pròpies i d’altres i a les processons. Algunes d’aquestes manifestacions ja han anat desapareixent per si soles tal com ha anat evolucionant la vida cívica. D’altres ja aniran caient. És qüestió de temps. O potser, no. Depèn dels ciutadans/es. Mireu, sinó els batejos, els casaments i els enterraments.
Madrid, 28 de maig.
2 comentaris:
Menel, et felicito pel present escrit, enmig del silenci sepulcral que existia en aquesta matèria, m'ha semblat interessant que algun diputat abordés aquest assumpte amb total normalitat.
A més, afegeixes a l'escrit algunes anècdotes personals que s'escauen molt bé en el context que englobes sota l'impactant títol que defineix amb gran encert la Proposició No de Llei presentada per IU-ICV-BNG.
Diuen que el pas del temps guareix i tanca totes les ferides...esperem que dins aquesta tònica també podem incloure aquelles que provenen d'anys massa llunyans i que presenten un lligam tan estret i fort amb la religió.
Una abraçada!
Laia
Querido Manel, un saludito desde Pamplona. Aquí ya sabes que de Santos Cristos, procesiones y demás sabemos algo más que un poco... pero yo sólo he pasado por aquí para saludarte.
Espero que estés bien y que todo te vaya bonito en esta nueva legislatura.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada