*(article per capgros.com)
La legislatura que acaba de començar no arrenca. M’ho va dir un diputat garrotxí: “Això no començarà fins al setembre, desprès dels congressos dels Partits”. Té raó, estem en una situació d’impàs que a molts ens fa estar frisosos per la escassa activitat. Els resultats electorals van dibuixar un nou panorama per quatre anys que els partits, especialment aquells que no han vist acomplertes les seves expectatives, o aquells que han tingut una rebolcada, han d’interpretar (correctament, o no) per establir la seva posició d’ara en endavant.
A començaments de l’estiu, PP, PSOE, PSC, ERC, CiU, IU faran els seus processos congressuals. El PNV té sobre la taula què fer amb el full de ruta anunciat fa temps pel lendakari Ibarretxe.
El Partit Popular es debat intentant trencar la dinàmica diabòlica en que estaven posats des del març del 2004. Dóna la impressió que Rajoy vol canviar el rumb, però que aquesta intenció és fortament contestada pels sectors més durs de la dreta espanyola recolzada mediàticament per l’emissora dels bisbes i per la premsa del “sindicat del crim”. Cada dia són noticia per la tempesta que estan travessant. Veurem si el Congrés a València aconsegueix consolidar alguna cosa. Alguns indicis en aquest primers dies poden fer presumir canvis: la nova direcció del grup parlamentari, les primeres intervencions d’alguns dels seus membres, sobre tot l’actitud aquesta setmana amb el tema del atemptat que va costar la vida a un guàrdia civil. Al Govern i al GPS els interessa saber-ne el resultat, ja que d’ell dependrà si hi haurà possibilitats de concloure alguns acords que serien necessaris per avançar en algunes qüestions important, o per el contrari tornarem a una legislatura a caure d'un burro sense poder tancar-ne cap d’acord.
De ser una o altra possibilitat l’estratègia socialista també haurà de ser una o altra. De moment, la imatge de la investidura del President del Govern en segona votació per majoria simple era expressiva de la situació i de la voluntat dels socialistes de marcar el terreny i els temps. Cap compromís immediat, oberts i flexibles a les possibilitats que es poden donar.
Malgrat la victòria i l‘augment en el nombre d’escons, el GPS no té la majoria absoluta per tirar endavant sol les seves pretensions. Fins hi tot podríem dir que ho té pitjor que la legislatura passada per la major dificultat en fer aliats estables. Les forces que van votar la investidura del President del Govern el 2004 han patit una forta patacada: ERC, IU, ICV han baixat la seva representació i estan immersos en debats que impedeixen, ara per ara, saber si es pot comptar amb ells, malgrat que em sembla que tan ells com els socialistes no en són gaire partidaris de repetir experiències passades, segurament per motius diferents.
D’altra banda, els grups de CiU i del PNV presenten també problemes en l’establiment de les seves estratègies: més o menys “soberanisme”? Sembla que és això el que estan discutint. Si més, més dificultats a Madrid. Si menys, potser més dificultats a Barcelona i Vitòria. Ja els agradaria probablement a alguns sectors socialistes concloure pactes estables amb ells, entre d’altres coses per la imatge de serietat que tenen, encara que amb contrapartides evidents a l’hora de passar el “platet”. Però a ningú se li escapa la dificultat que comporta l’existència dels “tripartits”, diferents, que hi ha als Govern autonòmics de Catalunya i el País Basc.
Els ministres comencen, lentament, a comparèixer davant les Comissions corresponents. Per cert les Comissions Mixtes Congrés-Senat ni s’han constituït encara ja que s’està discutint la seva composició donades les diferències de correlacions a ambdues cambres. Les sessions de control dels dimecres a la tarda vindran marcades per alguns assumptes d’actualitat. No hi ha encara activitat legislativa. La sequera i la financiació autonòmica perfilen el panorama actual, i malgrat el seu abast i recorregut, són temes que és cremaran aviat, vaja que han d’estar acabats abans de la “rentrée” del setembre.
Mataró, 16 de maig.
La legislatura que acaba de començar no arrenca. M’ho va dir un diputat garrotxí: “Això no començarà fins al setembre, desprès dels congressos dels Partits”. Té raó, estem en una situació d’impàs que a molts ens fa estar frisosos per la escassa activitat. Els resultats electorals van dibuixar un nou panorama per quatre anys que els partits, especialment aquells que no han vist acomplertes les seves expectatives, o aquells que han tingut una rebolcada, han d’interpretar (correctament, o no) per establir la seva posició d’ara en endavant.
A començaments de l’estiu, PP, PSOE, PSC, ERC, CiU, IU faran els seus processos congressuals. El PNV té sobre la taula què fer amb el full de ruta anunciat fa temps pel lendakari Ibarretxe.
El Partit Popular es debat intentant trencar la dinàmica diabòlica en que estaven posats des del març del 2004. Dóna la impressió que Rajoy vol canviar el rumb, però que aquesta intenció és fortament contestada pels sectors més durs de la dreta espanyola recolzada mediàticament per l’emissora dels bisbes i per la premsa del “sindicat del crim”. Cada dia són noticia per la tempesta que estan travessant. Veurem si el Congrés a València aconsegueix consolidar alguna cosa. Alguns indicis en aquest primers dies poden fer presumir canvis: la nova direcció del grup parlamentari, les primeres intervencions d’alguns dels seus membres, sobre tot l’actitud aquesta setmana amb el tema del atemptat que va costar la vida a un guàrdia civil. Al Govern i al GPS els interessa saber-ne el resultat, ja que d’ell dependrà si hi haurà possibilitats de concloure alguns acords que serien necessaris per avançar en algunes qüestions important, o per el contrari tornarem a una legislatura a caure d'un burro sense poder tancar-ne cap d’acord.
De ser una o altra possibilitat l’estratègia socialista també haurà de ser una o altra. De moment, la imatge de la investidura del President del Govern en segona votació per majoria simple era expressiva de la situació i de la voluntat dels socialistes de marcar el terreny i els temps. Cap compromís immediat, oberts i flexibles a les possibilitats que es poden donar.
Malgrat la victòria i l‘augment en el nombre d’escons, el GPS no té la majoria absoluta per tirar endavant sol les seves pretensions. Fins hi tot podríem dir que ho té pitjor que la legislatura passada per la major dificultat en fer aliats estables. Les forces que van votar la investidura del President del Govern el 2004 han patit una forta patacada: ERC, IU, ICV han baixat la seva representació i estan immersos en debats que impedeixen, ara per ara, saber si es pot comptar amb ells, malgrat que em sembla que tan ells com els socialistes no en són gaire partidaris de repetir experiències passades, segurament per motius diferents.
D’altra banda, els grups de CiU i del PNV presenten també problemes en l’establiment de les seves estratègies: més o menys “soberanisme”? Sembla que és això el que estan discutint. Si més, més dificultats a Madrid. Si menys, potser més dificultats a Barcelona i Vitòria. Ja els agradaria probablement a alguns sectors socialistes concloure pactes estables amb ells, entre d’altres coses per la imatge de serietat que tenen, encara que amb contrapartides evidents a l’hora de passar el “platet”. Però a ningú se li escapa la dificultat que comporta l’existència dels “tripartits”, diferents, que hi ha als Govern autonòmics de Catalunya i el País Basc.
Els ministres comencen, lentament, a comparèixer davant les Comissions corresponents. Per cert les Comissions Mixtes Congrés-Senat ni s’han constituït encara ja que s’està discutint la seva composició donades les diferències de correlacions a ambdues cambres. Les sessions de control dels dimecres a la tarda vindran marcades per alguns assumptes d’actualitat. No hi ha encara activitat legislativa. La sequera i la financiació autonòmica perfilen el panorama actual, i malgrat el seu abast i recorregut, són temes que és cremaran aviat, vaja que han d’estar acabats abans de la “rentrée” del setembre.
Mataró, 16 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada