AVE vs. Pont aeri.

Pels que tenim que fer sovint el trajecte Barcelona –Madrid - Barcelona, com és el meu cas, l’establiment de la nova línia de l'AVE representa un increment d’oferta de transport i alhora una alternativa a l’avió.

Ara, amb unes quantes vegades de fer-ho amb els dos sistemes, ja començo a veure’n avantatges i inconvenients de cadascun. Si fa no fa, el temps des de Mataró no és gaire diferent. Clar, segons les hores i el sistema pot variar. Sortir a les vuit del matí en cotxe per anar al Prat, o tornar a mitja tarda a casa comporta suportar l’embús quotidià a aquestes hores de les Rondes del Cinturó de Barcelona (el de Dalt i el de Baix). Agafar Rodalies cap al migdia per anar a l’estació de Sants, o tornar ja a la nit des de Madrid comporta menys freqüència de pas de combois.

Anar i tornar amb AVE és més llarg, sobre tot els trens que fan parades a totes les estacions intermèdies possibles, però és més còmode i més distret. Travessar, com ahir, una tamborinada de pluja a 300 km/h. mirant-t’ho rere l’ample finestral és bonic. Es pot treballar millor, ja que estàs més ample.

Però ja he detectat un gran inconvenient, al menys per a mi: l’ús inadequat de la telefonia mòbil per part d’alguns passatgers. Acostumats al silenci del avió, malgrat que hi ha persones civilitzades i educades com cal que surten a la plataforma tant bon punt els sona el “telefonino” o el volen usar, ara els timbres (variats i curiosos alguns) i les converses en veu alta són habituals i sembla que a algunes persones no els fa cap pudor parlar en públic amb qui sigui al davant.

Un dia és un advocat, o agent de la propietat, amb la seva ajudanta que van facturar les tres hores dalt del tren cercant resoldre no sé quin embolic d’una finca a Alcorcón. L’altre és un Ministre bocamoll, si tot un senyor Ministre, que sense embuts explicava al mig del vagó temes de la seva feina i impressions que se les podia haver guardat, al menys en públic. Ahir, una senyora que deuria ser sevillana ens va fer partícips als que l’envoltaven (no pas per voluntat pròpia, que si de nosaltres hagués estat hauríem baixat o l’hauríem fet fora) de com va anar enguany la “Feria de Abril” passada per aigua i que ja els dies del cap de setmana ja no són el què eren. Que al Rocío hi va faltar el “polvo del camino” (suposo que el d’abans i el de desprès). I tot adobat amb els intents de vendre una propietat immobiliària per una milionada i a quin preu estava l’hora dels servei domèstic.

Clar, si fas el viatge per plaer totes aquestes coses potser no t’amoïnen gaire, fins i tot et poden distreure i fer psicosociologia dels teus companys de viatge. Però si vols concentrar-te una mica, llegint o treballant, o si vols estar relaxat, això és una nosa. De continuar utilitzant el servei de l’AVE estic pensant en comprar-me aquelles eines que fan servir a les obres públiques i als llocs de treball sorollosos per tapar les oïdes. Potser serà massa aparatós i cridaner, cridaner per la poca consideració que alguns personatges tenen respecte a la convivència.

Mataró, 23 de maig.