Fa uns dies vaig avançar-me parlant del problema de l’aigua a Catalunya. Estava covant-se la crisi que ha esclatat amb virulència els darrers dies.
-21 de març de 2008: Al final, restriccions d’aigua.
Però, abans, n’he parlat en altres moments de l’aigua:
-11 de gener de 2008: El efectes de la sequera (de nou).
-27 de Febrer de 2007: Poca neu.
-17 de setembre de 2006: Quina herència?
-10 de setembre de 2005: Plou. Lloem Déu, Nostre Senyor.
Aquesta setmana, ja amb la crisi, el debat i la polèmica sobre la taula, hi he tornat a donat voltes en un article més llarg: "Reflexió sobre la situació arran de la sequera", que he enviat al Capgros.com per la seva publicació.
L’he alleugerit d’una introducció en la que em justificava i que ara transcric:
“D’entrada presento les meves credencials. Segurament no seria necessari, però pul·lula molt indocumentat que sense empatx fa comentaris agosarats, pel que cal deixar clar que alguns tenim alguna autoritat moral, política i tècnica per parlar del tema.
-Encara no fa dos anys, l’empresa Aigües de Mataró, de l’Ajuntament, rebia el Premi Medi Ambient 2006, atorgat per la Generalitat de Catalunya, per la trajectòria en la gestió ambiental dels aigua:
“El jurat va voler destacar l’esforç d’AMSA per aplicar criteris de sostenibilitat a la gestió de l’aigua a la ciutat durant vint-i-cinc anys, la qual cosa ha comportat una disminució del total d’aigua subministrada tot i l’increment de població”
Algun mèrit en dec tenir en aquest guardó.
-Segons la meva biografia vaig ser més de 12 anys membre del Consell d’administració de l’empresa pública Aigües del Ter Llobregat a proposta del Govern de la Generalitat de Catalunya. Alguna cosa vaig aprendre d’aquella llarga presència.”
I del final, que no el publicaré i que envio a la Llibreta amagada.
Mataró-Madrid-Mataró, 21 de març, 1 d’abril.
-21 de març de 2008: Al final, restriccions d’aigua.
Però, abans, n’he parlat en altres moments de l’aigua:
-11 de gener de 2008: El efectes de la sequera (de nou).
-27 de Febrer de 2007: Poca neu.
-17 de setembre de 2006: Quina herència?
-10 de setembre de 2005: Plou. Lloem Déu, Nostre Senyor.
Aquesta setmana, ja amb la crisi, el debat i la polèmica sobre la taula, hi he tornat a donat voltes en un article més llarg: "Reflexió sobre la situació arran de la sequera", que he enviat al Capgros.com per la seva publicació.
L’he alleugerit d’una introducció en la que em justificava i que ara transcric:
“D’entrada presento les meves credencials. Segurament no seria necessari, però pul·lula molt indocumentat que sense empatx fa comentaris agosarats, pel que cal deixar clar que alguns tenim alguna autoritat moral, política i tècnica per parlar del tema.
-Encara no fa dos anys, l’empresa Aigües de Mataró, de l’Ajuntament, rebia el Premi Medi Ambient 2006, atorgat per la Generalitat de Catalunya, per la trajectòria en la gestió ambiental dels aigua:
“El jurat va voler destacar l’esforç d’AMSA per aplicar criteris de sostenibilitat a la gestió de l’aigua a la ciutat durant vint-i-cinc anys, la qual cosa ha comportat una disminució del total d’aigua subministrada tot i l’increment de població”
Algun mèrit en dec tenir en aquest guardó.
-Segons la meva biografia vaig ser més de 12 anys membre del Consell d’administració de l’empresa pública Aigües del Ter Llobregat a proposta del Govern de la Generalitat de Catalunya. Alguna cosa vaig aprendre d’aquella llarga presència.”
I del final, que no el publicaré i que envio a la Llibreta amagada.
Mataró-Madrid-Mataró, 21 de març, 1 d’abril.
3 comentaris:
Manel, espero poder llegir algun dia la "Llibreta amagada" ja que deu estar repleta d'interessants reflexions.
Mentre no veu la llum pública, seguirem llegint els teus escrits sobre la realitat més imperant.
Tanmateix, no amaguis la llibreta en un calaix molt llunyà perquè la intriga i l'interès per desvetllar part de la informació que s'hi troba dipositada en la mateixa ens fa despertar la curiositat a molts.
Una abraçada!
Laia
Com que a mi no em cal tenir una llibreta amagada (alguna ventatge hem de tenir els que estem al congelador), t'envio un post que vaig publicar, ja fa dies, sobre el tema en qüestió. Segur que no en sé tant com tu, però després d'haver-me passat algun que altre any batallant dia si, dia també amb l'H2O (abastament i sanejament) alguna coseta he après. Apali
http://sbonamusa.blogspot.com/2008/02/h2o-o-tocat-i-enfonsat-tu-tries.html
Pd: per cert, vaig obviar conscientment el tema del creixement urbanístic i demogràfic per una altra ocasió. Els que escribim menys hem de dosificar per, de tant en tant, penjar alguna cosa.
Jovencita, es usted muy “morbosilla”.
Gràcies pel comentari, Laia. Ja ho saps, quan vulguis tens un “menú” pagat al Congrés per saber-ne alguna cosa més. Encara que ja te les suposes, o pots suposar.
Sergi: Encantat de tornar-te a veure encara que sigui des del congelador. Caram! L’has bordat, per recomanar. Molt bé. Està molt bé, es nota que hi vas treballar un temps. Som més dels que volen i diuen. I al final acabarà imposant-se el sentit comú. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada