La companyia Alstom em va fer arribar com a regal de Nadal un excel·lent llibre “La España del siglo XIII leída en imágenes” de Gonzalo Menéndez-Pidal. En realitat, més que d’Espanya és la Castella del segle XIII com explica d’entrada el pròleg signat per Gonzalo Anes de la Real Academia de la Historia. Ah!, aquesta reiterada manca de precisió, o de visió unilateral solament! Quantes sensibilitats fereix! I, com dona peu a greuges i ressentiments! Però, bé, aquest és un altre tema que ara no ve al cas.
El fet és que amb el llibre venia una carta de l’empresa patrocinadora en la que explicava que aquesta acció era continuació d’una que s’havia començat l’any anterior amb l’edició especial de l’obra d’ Antonio Domínguez Ortiz “España, tres milenios de historia” que inicialment havia editat Marcial Pons l’any 2001.
Com que no havia rebut res l’any 2004 vaig tenir l’atreviment de dirigir-me a Alstom demanant-los si era possible aconseguir el llibre en qüestió. I, si, si, sense cap dificultat me’l van enviar. Des de aquí, gràcies.
He de dir que he gaudit molt amb la seva lectura. El nonagenari historiador ha aconseguit una síntesi molt reeixida, excel·lent al meu parer de profà, de la nostra història. No és un llibre per enfrontar-s’hi sense coneixements previs. Cal tenir una certa base de la matèria, i d’algunes de les polèmiques sobre la seva interpretació, per gaudir de l’obra.
Diu l’autor:
"Escribo estas páginas, con cierto aire de testamento literario, para responder a una demanda imperiosa, para colaborar en una tarea de renovada actualidad. Parece superfluo añadir una historia de España más a las muchas que inundan el mercado, pero el hecho de que el mercado las siga absorbiendo prueba que responden a una necesidad, satisfacen unas aspiraciones, llenan un vacío; el vacío que deja la ausencia de una auténtica enseñanza histórica en los actuales planes de enseñanza obligatoria,...."
......
"Se trata, en suma, de recuperar el sentido histórico de los hechos, para lo que es esencial la temporalidad, la causalidad, el antes y el después."
Aquí em ve un record pels bons professors que em van ensenyar a estimar la història: el Sr. Joan Roig, al Institut de Mataró, fent pre - universitari ja fa quaranta anys, i a l’amic Jordi Nadal, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona.
A més de contingut, la presentació i composició d’aquesta edició fa que sigui un volum que guardaré curosament per anar rellegint de tant en tant.
Cabrils, 26 de febrer.
3 comentaris:
Prenc nota d'ambdós llibres que destaques en aquest document. Tan sols amb les referències que he pogut llegir m'agafen ganes de llegir-los però les obligacions acadèmiques m'ho impedeixen així que ho deixaré per l'estiu. Jo també guardo un gran record per la persona que em va ensenyar a estimar la història, sempre que li dic defuig d'aquesta qüestió, no és amant del protagonisme però és la veritat. Curiosament actualment comparteix escó amb tu, es tracta de l'Ernest Benito, va ser el meu professor d'història durant el batxillerat i gràcies a ell vaig descobrir que la història és apassionant i els tòpics que sempre han caracteritzat aquesta matèria cauen pel seu propi pes.
Laia:
Als primers comentaris teus no sabia qui eres. Però ahir entrant al teu blog, per assabentar-me, em va venir a la memòria que l’Ernest Benito em va parlar fa mesos de tu, mostrant-me precisament un escrit teu. Em va dir: mira’t això, és d’una mossa jove de El Vendrell, oi que està bé? I jo, un cop llegit li vaig donar la raó. Bé, encantat de conèixer-te. Una abraçada.
Jo també estic encantada de conèixer-te i tenir l'oportunitat de llegir i comentar els articles que habitualment escrius en el teu blog. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada