Que os pensàveu? Que podíeu entabanar a la bona gent fent-los creure que era possible el que no és possible? Que els podíeu afartar de sentiments i deixar-los desprès amb un pam de nas? Ningú va preveure que la pluja de pastor acaba amarant els camps i queden ben assaonats? Què no sentíeu com pujava la bromera? Mantenir l’ambient “nacionalista”, per exemple als mitjans públics de comunicació, al propi Govern, al manteniment de les manifestacions socials i culturals, no tindria conseqüències? Que no mireu TV3, ni llegiu els cartells que hi ha penjats pels carrers? Que no mireu el que s’expressa a la xarxa?
Res, home! Si hi ha problemes ja ho arreglarem més endavant. Una finta per aquí, una ambigüitat més per allà, i ja reconduirem la situació. Doncs
aquí estem.
(De El Periodico d’avui. Foto Joan Cortadellas)
El tacticisme es paga. Ara ve el cagar de maig. I, què s’haurà de fer? Fer veure que no passa res?
Doncs si que passa. Amb els extrems reforçats mútuament els del mig queden (quedem) emparedats.
A patir!
Perquè no els hem explicat a la gent que és el que estàvem fent?. Que un Estatut és una Llei orgànica dins d’un marc jurídic determinat. No una altra cosa. I que ells tenien la última paraula! I, si al final no volen votar el que volem que votin?
Quin nyap!!
Totes les idees són legítimes, però cal explicar les teves si són diferents, i combatre democràticament les altres si creus que són perjudicials pel conjunt, no fer veure que les pots compartir. I no tenir por dels resultats de la contesa. El resultat de tot debat democràtic és el que vol la majoria, i per tant és bo per ells, pels que el decideixen, ja que en són els responsables. Desprès de tants anys d’anar per carrers i places, governant arreu, parlant i escoltant a la gent, saben el que pensen, perquè tenim por, o pors, de dir la nostra? Pit enfora, com els altres, o més, ja que fa anys que molta gent ens fa confiança,
o no? El combat serà dur pel camp de batalla en que nosaltres mateixos l’hem instal·lat, i tindrem feina sols per clarificar les nostres pròpies files. Però hem d’explicar clar i fort que hi ha camins que no porten enlloc. Hi ha molta gent que vol sentir que nosaltres ho diem ja que ells també ho creuen. No els podem deixar orfes.
Per cert, divendres vaig trobar a la llibreria, entre les novetats editorials, el llibre “L’endemà de la Independència”, recull de deu reflexions de coneguts i variats personatges. (L’esfera dels llibres. B-2006) Per llegir i assaborir.
Diu Hèctor López Bofill (el professorino d’en Juliana?) per començar la seva aportació: “Una Catalunya independent serà una potència geopolítica a la Mediterrània occidental” ...de veritat? Tu, no fotis!
Mataró, 19 de febrer.
6 comentaris:
Només voldria comentar que estic completament d'acord amb el contingut del present article, el títol és molt encertat alhora que suggerent i convida a la lectura. Tenia el pressentiment que avui quan obriria el teu blog trobaria un comentari respecte la manifestació d'ahir i afortunadament ha estat així. Enmig del clima en el quan ens trobem immersos sempre s'agraeix poder llegir aquests articles.
Vostè deu ser el típic que no mira TV3 perquè és "massa nacionalista". Si vostè s'hagués pres la molèstia de posar TV3 hagués vist el boicot que han patit els organitzadors de la mani per part dels informatius de TV3, la publicitat ha estat=0, pot felicitar a Miquel Iceta, ha fet molt bé la seva feina i deu haver aprofitat molt bé la fortalesa del totpoderós aparell del Psc pequè el senyor Masdeu (director d'informatius)fes veure fins ahir a la tarda que aquesta mani no existia.
Si hagués anat a la manifestació ( és broma !!!)hauria comprovat que ha estat plural, tranquil.la, silenciosa ( pocs crits ! ) i de reflexió profunda pels polítics d' aquí i d'allà.
Amb això estic d'acord: no es pot tractar a un part de la ciutadania com si fossim xais i que els "polítics" ens porteu allà on voleu , sense que res canviï.
Imagino que és més fàcil fer política amb ciutadans "apolítics" o totalment adoctrinats.
Posar a la mateixa alçada el sentir i plantejaments del PP i la ciutadania que vostè pot considerar-la com a "nacionalista"( a la mani hi havia més gent de la que pot ubicar-se en l' epígraf de "nacionalista" ) és una falta de respecte, vist el que practica aquest partit.
El titular del post li podria fer pensar amb el PP, no ? Doncs no !!!
Als ciutadans ens queda la dignitat i recordar-nos que els afers públics també ens pertanyen.
Sap que és el que més és va aplaudir en la lectura del manifest ( l' apartat de les peles...), amb les que els socialistes i gent progressista pot i podria tirar endavant les polítiques, socials,assistencials ... sense necessitats de banderes.
Cal explicar-se sense por ....i "treure's la son de les orelles" que deia la Trinca, em sembla.
Lamento que la manifestació hagi estat un dia trist per vostè per que simplement li ve més feina a sobre.
Joaquim:
En democràcia no hi ha d’haver dies tristos per les decisions de les majories. Han d’haver-hi dies de major o menor preocupació per les percepcions de les derives que es puguin produir. (Bé, aquest és un tema molt complicat, i més en els temps que corren). En el cas que ens ocupa a mi em neguitegen les reaccions, i no tant les dels “nacionalistes” d’aquí amb els que crec no tindria gaires inconvenients, sinó les dels “nacionalistes” d’allà, ja que son “harina de otro costal”. Continuo opinant que allà s’estan ventilant altres coses. Gràcies també pel comentari.
Pedro:
Mira, fins hi tot avui et contesto. En general veig poc la tele (sóc força marxista, d’en Groucho Marx s’entén), però dec veure més TV3 que cap d’altra, i per això tinc la percepció que tinc. Per cert, ahir sols vaig veure la informació del temps. Gràcies pel teu continuat interès.
Laia:
Gràcies pel teu comentari i pel teu interès.
Gràcies per la cortedia senyor Mas, per cert potser li interessa aquest article, vostè que és diputat:
http://www.avui.cat/avui/diari/06/feb/18/154984.htm
Agraït per la resposta.
Seria interessant conèixer quines altres coses s' estan ventilant "allà".
En democràcia cal fer desaparèixer els fantasmes i els malsons.
Em sembla que el que va sortir del Parlament de Catalunya era una mà franca i estesa a Espanya d' una bona colla de catalans.
Per què i fins quan tanta incomprensió ?????
Interessant l'article de Joan Barril a la contraportada del Periodico d'avui.
Publica un comentari a l'entrada