Al GPS torna a obrir el curs el discurs de la vice-presidenta de Govern, Fernández de la Vega, al conjunt de Diputats/es, Senadors/es i eurodiputats/es socialistes.
Tal com està el pati polític em va fer tota la impressió de l’arenga del general a les tropes abans de començar la batalla. Reconeixement de l’avantguarda: La negociació de l’Alfredo Pérez Rubalcaba amb l’Estatut (aplaudiments de la tropa); Repàs del camp de l’encontre: Europa, “apenas quedan soluciones nacionales aisladas”; les circumstàncies sobrevingudes: La immigració, “respeto a la libertad de expresión, a las creencias y a la Ley”; els objectius: política social, la igualtat, i política territorial, la reforma dels Estatuts; les nostres armes: El diàleg i el treball; els adversaris: “Hay que diferenciar los falsos profetas de los verdaderos patriotas”; la reraguarda: L’economía va bé; L’encoratjament: Aprofitar el privilegi de la confiança dels ciutadans. “informar, escuchar, convencer”; i els crits de ritual: “¡Ánimo y adelante!”
(de la pàgina “La Armada Inservible”)
Ja a l’escó, mirant el panorama, s’observen els evidents atacs de banyes que han propiciat els
darrers moviments sobre l’Estatut. Entre els grups nacionalistes, i dins d’ells mateixos. Algunes manifestacions de “amante despechada”... Anirem veient els seu desenvolupament al llarg del període de sessions. Probablement ens esperen uns mesos complicats ja que pot ser més difícil sumar els vots necessaris per tirar endavant projectes concrets. Algun gat vell adverteix que els governs en minoria parlamentaria han de rebaixar els seus afanys legisladors. No sembla aquest el cas, ja que es preveu força activitat.El que ensumo és el pas, o la tendència a fer-lo, de la política macro a la política micro. Dels grans temes: l’Estat, la Memòria, la Llengua, vaja!, els temes de “principis”, a un retorn a la menudència quotidiana: els retocs impositius específics, les puntuals actuacions en infrastructures, la consideració de sectors empresarials i/o àdhuc empreses concretes,...
Sempre ha passat en governs sense majoria absoluta i és lògic. Després dels temptetjos inicials les estructures administratives troben més còmode adaptar-se a peticions abastables que afrontar temes complexos i nous (la síndrome del “Sí, Ministre”). D’això n’hi ha que saben aprofitar-se. En són mestres! El que ocasiona, però, és la reacció pendular quant canvien les circumstàncies. Atenció!!
Cap a Madrid, a l’Altaria, 13 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada