Pepe Montilla ho ha dit avui al Consell Nacional del PSC: Les nostres posicions, les nostres esmenes, les nostres línies “roges” s’han acabat imposant.
Era lògic que la nostra posició, cabdal a Catalunya i a Madrid, seria la que determinaria si hi havia o no Nou Estatut. Si els altres grups que també el volien, de CiU a ERC i a ICV, no estaven d’acord amb els únics que estan aquí i allà, a “Barcelona”, on som la primera força, i a “Madrid”, on som part important de la també primera força, podien fer dues coses: avortar el procés fent-nos responsables, certament, o acceptar la realitat i adaptar-se al que pot ser. Es a dir, fixar la seva posició en funció de la nostra. No al revés, com algú pensava que podia (o, fins hi tot, havia de) ser.
I per prendre una de les dues alternatives devien, suposo, escoltar la gent del país. No la seva gent (els afiliats, els més propers), sinó la gent del país. Els de CiU, per història i pràctica política no els ha costat massa. Els de ICV per vells (els vells d’ICV) també ho han vist clar. Ara queden els d’ERC. És l’hora de la veritat per a ells. Si escolten sols les seves Assemblees ja saben quina serà la resposta: El rebuig. No voldria trobar-me en la pell dels seus dirigents ja que segurament deuen pensar com els lliga el seu assemblearisme. Ah! no van aconseguir canviar-lo. Ja volien, ja, però no ho van assolir. Deuen llegir l’enquesta d’avui de La Vanguardia i passar un mal moment.
Era lògic que la nostra posició, cabdal a Catalunya i a Madrid, seria la que determinaria si hi havia o no Nou Estatut. Si els altres grups que també el volien, de CiU a ERC i a ICV, no estaven d’acord amb els únics que estan aquí i allà, a “Barcelona”, on som la primera força, i a “Madrid”, on som part important de la també primera força, podien fer dues coses: avortar el procés fent-nos responsables, certament, o acceptar la realitat i adaptar-se al que pot ser. Es a dir, fixar la seva posició en funció de la nostra. No al revés, com algú pensava que podia (o, fins hi tot, havia de) ser.
I per prendre una de les dues alternatives devien, suposo, escoltar la gent del país. No la seva gent (els afiliats, els més propers), sinó la gent del país. Els de CiU, per història i pràctica política no els ha costat massa. Els de ICV per vells (els vells d’ICV) també ho han vist clar. Ara queden els d’ERC. És l’hora de la veritat per a ells. Si escolten sols les seves Assemblees ja saben quina serà la resposta: El rebuig. No voldria trobar-me en la pell dels seus dirigents ja que segurament deuen pensar com els lliga el seu assemblearisme. Ah! no van aconseguir canviar-lo. Ja volien, ja, però no ho van assolir. Deuen llegir l’enquesta d’avui de La Vanguardia i passar un mal moment.
Hòsti, tu!! Mira què passa!!
(foto de l'arxiu fotogràfic de El Periodico)
Mataró, 5 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada