Casualment tinc coneixement de la polèmica entre José Ignacio Wert i Javier Cercas, a El Pais, sobre les valoracions de la Transició i la República com a referents per la nostra actual democràcia.
La carta al Director de Wert que vaig descobrir, publicada el passat 28/01/06, m’ha portat al segon article de Cercas, d’aquest a l’article de Wert sobre el primer de Cercas, i aquest al article de Javier Pradera del 20-N de l’any passat: “La Huella de régimen”. Desconec si hi han més aportacions directes o indirectes al debat.
Com que tinc posició sobre el tema m’interesso per la polèmica. En el fons hi ha el debat sobre si cal o no reobrir la Transició. O millor dit, si es va fer malament, si es va tancar en fals i cal corregir-ho. Hi ha una nova generació d’espanyols, la dels néts de la Guerra Civil, que està en aquesta tessitura? Sembla que alguns n’hi ha.
Pradera nega que hi hagués un “pacto del olvido”. Jo crec que explícitament no hi va ser, però si implícitament. Cercas diu “no se olvidó, sino que se aparcó, se soslayó, se dió de lado el pasado”. Jo crec que hi va haver més. Es va renunciar no al passat, que és irrenunciable perquè està allí, sinó a ajustar comptes amb ell, que és una altra cosa. Es va decidir mirar endavant. No oblidar, però si no demanar comptes. Wert diu que la República va ser un “fracaso de la democracia”, que no ha de “constituirse retrospectivamente en el mástil mora al que amarrar la nueva democracia”, i acusa que “Los asuntos del espacio público que ocupan el lugar central de la agenda política están refractados por ese prisma revisionista”
La primera afirmació de Wert és incompleta ja que els condicionants exteriors, els ideològics del moment i els provinents de la historia, no ho van permetre, En tot cas si va ser un fracàs no és imputable a la República, crec jo. Amb el segon hi estic d’acord, ja ho vaig dir. El tercer és fals i obeeix al discurs que ara corre per Madrid. Objectivament, ni la política econòmica, ni la exterior, ni la dels drets socials, ni, àdhuc la territorial, i sobre tot la pròpia forma de fer política, tenen res a veure amb la República. Per una senzilla raó: per que el món d’avui tampoc no té res a veure amb el del primer terç del segle XX. Algú s’imagina el Parlament de la II República parlant del casaments gays?, o de la geo-estratègia energètica?
Cercas diu: Llavors “¿Tenía razón Tejero?”. Òbviament, no. No per que les circumstancies no eren exactament iguals. La crispació de la Transició sols tenia una font: ETA. L’altra, els GRAPO, continua essent molt fosca. Però les forces polítiques, sindicals i empresarials, eclesiàstiques... no estaven com en els anys trenta. No és equiparable en absolut.
Cercas acusa Wert de presentar una visió equidistant entre la guerra civil i la postguerra. D’acord amb ell, no n’hi pot haver d’equidistància. Però no va d’això el debat, sinó del que diu Wert en la seva darrera resposta. “La tesis era muy sencilla: La Transición es mejor espejo de referencia de nuestra actual democracia que la República” I amb això li dono la raó. Segurament per que els protagonistes n’estem satisfets a la vista dels resultats que hem aconseguit. Cosa que, dissortadament, no poden dir, amb culpa o sense, amb raó moral o política o sense, els nostres pares. No podem prendre com a referència una cosa que no va poder ser tenint a mà una que és.
El meu amic Antonio Luis em va donar un gran plaer al regalar-me aquest Nadal una excel·lent edició de l’obra de Manuel Azaña “La velada en Benicarló. Diálogo de la guerra de España”. (Ed. Castalia. M-2005)
Mataró, 31 de gener.
La carta al Director de Wert que vaig descobrir, publicada el passat 28/01/06, m’ha portat al segon article de Cercas, d’aquest a l’article de Wert sobre el primer de Cercas, i aquest al article de Javier Pradera del 20-N de l’any passat: “La Huella de régimen”. Desconec si hi han més aportacions directes o indirectes al debat.
Com que tinc posició sobre el tema m’interesso per la polèmica. En el fons hi ha el debat sobre si cal o no reobrir la Transició. O millor dit, si es va fer malament, si es va tancar en fals i cal corregir-ho. Hi ha una nova generació d’espanyols, la dels néts de la Guerra Civil, que està en aquesta tessitura? Sembla que alguns n’hi ha.
Pradera nega que hi hagués un “pacto del olvido”. Jo crec que explícitament no hi va ser, però si implícitament. Cercas diu “no se olvidó, sino que se aparcó, se soslayó, se dió de lado el pasado”. Jo crec que hi va haver més. Es va renunciar no al passat, que és irrenunciable perquè està allí, sinó a ajustar comptes amb ell, que és una altra cosa. Es va decidir mirar endavant. No oblidar, però si no demanar comptes. Wert diu que la República va ser un “fracaso de la democracia”, que no ha de “constituirse retrospectivamente en el mástil mora al que amarrar la nueva democracia”, i acusa que “Los asuntos del espacio público que ocupan el lugar central de la agenda política están refractados por ese prisma revisionista”
La primera afirmació de Wert és incompleta ja que els condicionants exteriors, els ideològics del moment i els provinents de la historia, no ho van permetre, En tot cas si va ser un fracàs no és imputable a la República, crec jo. Amb el segon hi estic d’acord, ja ho vaig dir. El tercer és fals i obeeix al discurs que ara corre per Madrid. Objectivament, ni la política econòmica, ni la exterior, ni la dels drets socials, ni, àdhuc la territorial, i sobre tot la pròpia forma de fer política, tenen res a veure amb la República. Per una senzilla raó: per que el món d’avui tampoc no té res a veure amb el del primer terç del segle XX. Algú s’imagina el Parlament de la II República parlant del casaments gays?, o de la geo-estratègia energètica?
Cercas diu: Llavors “¿Tenía razón Tejero?”. Òbviament, no. No per que les circumstancies no eren exactament iguals. La crispació de la Transició sols tenia una font: ETA. L’altra, els GRAPO, continua essent molt fosca. Però les forces polítiques, sindicals i empresarials, eclesiàstiques... no estaven com en els anys trenta. No és equiparable en absolut.
Cercas acusa Wert de presentar una visió equidistant entre la guerra civil i la postguerra. D’acord amb ell, no n’hi pot haver d’equidistància. Però no va d’això el debat, sinó del que diu Wert en la seva darrera resposta. “La tesis era muy sencilla: La Transición es mejor espejo de referencia de nuestra actual democracia que la República” I amb això li dono la raó. Segurament per que els protagonistes n’estem satisfets a la vista dels resultats que hem aconseguit. Cosa que, dissortadament, no poden dir, amb culpa o sense, amb raó moral o política o sense, els nostres pares. No podem prendre com a referència una cosa que no va poder ser tenint a mà una que és.
El meu amic Antonio Luis em va donar un gran plaer al regalar-me aquest Nadal una excel·lent edició de l’obra de Manuel Azaña “La velada en Benicarló. Diálogo de la guerra de España”. (Ed. Castalia. M-2005)
Mataró, 31 de gener.
1 comentari:
El llibre els assassins de Franco (esfera dels llibres)Francesc-Marc Àlvaro tracta de manera prou correcta aquest tema.
Publica un comentari a l'entrada