Dues reflexions atrevides (1) i interrelacionades sobre la situació al País Basc.

(1) Atrevides: d'atrevir-se, posar-se en un lloc o tema complicat amb un cert risc.

1. Acord del Parlament d'Euskadi (només amb els vots favorables dels grups nacionalistes): “La pau ha de fer-se sense vencedors ni vençuts”.

Declaracions del Defensor del Poble (germà d'un assassinat per ETA): “AL final ha d'haver vencedors i vençuts”.

Voluntats divergents.

Crec que hi haurà vencedors i vençuts. No és el mateix l'exigència del que es vol que passi (tindrà), de la constatació del que probablement passarà (haurà).

El final de tota guerra comporta que uns guanyin: aquells que puguin en aquell moment mirar alleugerits al futur amb esperança, siguin del bàndol que siguin; i que uns altres perdin: aquells que viuran aclaparats pel passat amb dolor, també del bàndol que siguin.

Els primers es desempallegaran de la tensió que comporta la lluita (ofensiva o defensiva) i podran fer vida normal, i guanyaran, i hi guanyaran. Els segons no podran sostreure's als buits afectius de tot tipus que hauran tingut i continuaran derrotats. I el temps comportarà la superació d'aquest nou equilibri social per desaparició física dels protagonistes i per l'esvaïment dels records i de la memòria.

2. Altra declaració. De víctimes de terrorisme: “La pau no pot fer-se pagant un preu”.

La pau és un valor social no un valor natural i per tant com qualsevol bé, producte de l'activitat humana, té, o ha de tenir, un preu. Quin? Aquell que els agents socials que la persegueixin estiguin disposats a pagar. Cada agent establirà la seva corba de preferència. Els demandants de pau, quin preu estan disposats a pagar per la quantitat que estan disposats a obtenir. Els oferents de pau, quin preu volen obtenir i quina quantitat estan disposats a donar. I cal dir-lo clar: No voler pagar res (que és legítim, és una opció possible) implica conseqüentment el nivell de pau (o correlativament, el nivell de guerra) que s'està disposat a obtenir o mantenir.

En la "guerra” terrorista també tots els agents juguen amb aquesta equació. En la recerca de la pau en aquesta guerra també actua aquesta equació. Les apostes dels actors s'avaluen (per uns i els altres) i s'adapten contínuament. Són dinàmiques. Els agents que concorren a aquest mercat ho exploren contínuament.

Qui no va a la plaça no compra, però tampoc ven.

Jo vull la pau. Però sóc un agent marginal.

Madrid, 21 de febrer.