1. En aquest blog vaig fer una introducció a la reproducció del article publicat al Capgros.com sobre la retallada en la qual explicava l’origen del mateix. Deia així:
La setmana passada no, l’altre, vaig fer una roda de premsa pels mitjans de comunicació locals en la que vaig explicar les exposicions que estava fent sobre la situació econòmica en actes diversos organitzats pel PSC a la comarca.
La setmana passada no, l’altre, vaig fer una roda de premsa pels mitjans de comunicació locals en la que vaig explicar les exposicions que estava fent sobre la situació econòmica en actes diversos organitzats pel PSC a la comarca.
Un imprevist va fer que no fos possible l’assistència a la convocatòria de la gent de la redacció del Capgròs.com i a canvi em varen demanar que els fes un article sobre el tema. Aquí va tot seguit. Intenta resumir d’alguna manera les meves explicacions i conté, evidentment, moltes de les coses que he anat exposant en diverses entrades darrerament.
2. Es tractava, doncs, de reproduir en l’espai d’un article una conferència que dura aproximadament una hora, que ve recolzada amb una presentació en un “power point” que pot arribar a tenir en alguna versió unes vint diapositives. En algunes d’aquestes diapositives els quadres i gràfics que s’hi contenen són cabdals per l’explicació que faig. N’he fet vint de xerrades d’aquestes fins ara.
3. En l’article del Capgros.com vaig intentar salvar la diferència col·locant enllaços (hipervincles) que portaven a altres explicacions que havia fet al meu blog que contenien materials i d’altres enllaços per ampliar el què deia i també a articles i comentaris periodístics aliens i a les fonts de la informació.
4. Intento, no sé pas si ho aconsegueixo, explicar què passa i per què passa fugint d’interpretacions massa polítiques o polititzades, tant de part interessada com d’interessos contraris. Crec que algunes explicacions que faig no són massa complaents amb el Govern, amb el meu Govern, però em rebel·len d’altres explicacions simplistes que es fan servir en la batalla política que sols estan assentades en l’animadversió, legítima en democràcia, però subjectiva, cap al Govern.
5. Lamento per tant aquelles desqualificacions que penso que no han tingut en compte aquest plantejament que faig i els elements elaborats que poso a debat (vull creure que són fruit més del desconeixement que d’altra cosa). Lamento, encara més, les desqualificacions d’ordre personal que s’entreveuen darrere algun comentari que trobo molt injust però que malauradament hi ha qui no dubte en estendre.
6. Per últim, si algú vol parlar obertament de sous no tinc pas cap inconvenient en fer-ho del meu. No m’avergonyeixo del que cobro atenent a la meva qualificació i recorregut (ja llarg) professional, la responsabilitat que tinc i les circumstàncies en que la exerceixo amb la corresponent avaluació pública de la ciutadania. No sé si tothom pot defensar-se igual. Ah, per cert! Els Diputats/es portàvem ja el sou congelat dos anys i ara ens l’han retallat en un 10%. No em queixo, crec que és just.
Madrid, 17 de juny.
2. Es tractava, doncs, de reproduir en l’espai d’un article una conferència que dura aproximadament una hora, que ve recolzada amb una presentació en un “power point” que pot arribar a tenir en alguna versió unes vint diapositives. En algunes d’aquestes diapositives els quadres i gràfics que s’hi contenen són cabdals per l’explicació que faig. N’he fet vint de xerrades d’aquestes fins ara.
3. En l’article del Capgros.com vaig intentar salvar la diferència col·locant enllaços (hipervincles) que portaven a altres explicacions que havia fet al meu blog que contenien materials i d’altres enllaços per ampliar el què deia i també a articles i comentaris periodístics aliens i a les fonts de la informació.
4. Intento, no sé pas si ho aconsegueixo, explicar què passa i per què passa fugint d’interpretacions massa polítiques o polititzades, tant de part interessada com d’interessos contraris. Crec que algunes explicacions que faig no són massa complaents amb el Govern, amb el meu Govern, però em rebel·len d’altres explicacions simplistes que es fan servir en la batalla política que sols estan assentades en l’animadversió, legítima en democràcia, però subjectiva, cap al Govern.
5. Lamento per tant aquelles desqualificacions que penso que no han tingut en compte aquest plantejament que faig i els elements elaborats que poso a debat (vull creure que són fruit més del desconeixement que d’altra cosa). Lamento, encara més, les desqualificacions d’ordre personal que s’entreveuen darrere algun comentari que trobo molt injust però que malauradament hi ha qui no dubte en estendre.
6. Per últim, si algú vol parlar obertament de sous no tinc pas cap inconvenient en fer-ho del meu. No m’avergonyeixo del que cobro atenent a la meva qualificació i recorregut (ja llarg) professional, la responsabilitat que tinc i les circumstàncies en que la exerceixo amb la corresponent avaluació pública de la ciutadania. No sé si tothom pot defensar-se igual. Ah, per cert! Els Diputats/es portàvem ja el sou congelat dos anys i ara ens l’han retallat en un 10%. No em queixo, crec que és just.
Madrid, 17 de juny.
2 comentaris:
Perdona que discrepi, però trobo que en aquesta resposta vostè no respon als arguments exposats en els comentaris del seu article a Capgros. També he d'afegir que en els comentaris no hi ha cap desqualificació ni insult (com a molt se l'anomena "capgros"). Per tant no entenc que s'hagi pogut sentir ofès.
D’entrada, gràcies pel comentari.
Respecte al tema que em demana: Manifesto en el punt quatre que lamento alguns comentari encara que puc entendre’ls. No em considero ofès ja que forma part de l’activitat. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era.
Coincideixo i comparteixo amb el primer comentari amb la necessària visió del llarg termini per sobre del tacticisme que ho envaeix quasi bé tot. Aquest és un tema del que m’he queixat força com es pot veure en molts dels apunts d’aquest mateix blog, sense anar més lluny fa molts pocs dies a “Quatre ombres”.
Home! Un altre comentari diu que és lamentable (vull suposar que l’article). Això va motivar l’explicació de l’origen del mateix que si es fa el seguiment que suggereixo crec que contradiu aquell qualificatiu, independent de si s’està o no d’acord amb el que dic que deu ser un altre tema.
L’altre comentari, ple de desqualificacions, respon a un estil de debat del que em sento molt allunyat (molt “madrileny” d’altra banda) i que deploro profundament ja que crec que no ens porta a res de bo ans al contrari.
Potser és que sóc gran i ho veig amb altres ulls. Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada