La Reraguarda.

La invencibilidad es cuestión de defensa, la vulnerabilidad, una cuestión de ataque.

Maestro SUN TZU.

1. La intendència. L’estat de l’economia.

Van sortint paneroles del cau i cada vegada en són més, i més grosses. Les perspectives econòmiques són pitjors. El tema de la construcció ja era conegut, però la crisi financera internacional sembla que és més profunda.

No estem mal preparats per rebre-la. Ans al contrari. Ja ho he explicat a l’abast. Segurament el nivell de recaptació que es va aconseguir l’any 2007 cobreix ja les previsions pressupostaries del 2008, per aquí, doncs, cap problema. Garantits els ingressos veurem si en tenim prou amb les despeses previstes. Caldrà posar recursos addicionals en partides que ajudin a estimular l’activitat, especialment en la construcció pública, i en atendre els increment de necessitats en l’atenció social. Aquest aspecte és especialment rellevant si no volem donar ales a reivindicacions xenòfobes derivades del augment de prestacions a la població nou vinguda.

Els baixos nivells d’endeutament públic permeten sens dificultat plantejar-se –si és necessari- l’assumpció d’un increment de despesa que no pugui ser suportat pels ingressos que es produeixin.

Compte amb dos elements més. Els nostres dos punts flacs tradicionals, els intercanvis exteriors i la inflació. Respecte el primer, la desacceleració en els nostres principals mercats no ens ajuda a exportar, com tampoc ho fa el alt valor d’intercanvi del euro respecte al dòlar. Aquest darrer sols en ajuda en les compres de productes que es fan en dòlars (petroli, per ex.) Respecte a la inflació, les mesures que s’haurien de prendre van en la línia contrari de l’estimulació de l’economia i crec, també ho he dit , que cal preparar a la població per assumir nous equilibris. Això és especialment rellevant per determinats sectors de l’economia que poden veure estroncades les seves expectatives de creixement, però en cap cas suposa reduccions generalitzades dels estàndards d'atenció de les nostres necessitats. Canviar de cotxe cada set anys en lloc de cada cinc provoca problemes als productors de vehicles i de retruc a l’economia en general, però no implica que renunciem a les altes cotes de confortable mobilitat individual de les que gaudim ara. Reduir, escurçar o simplificar els destins turístics comporta tensions en els que operen en aquest camp i en els centres receptors, però tampoc en cap cas representa un empobriment més enllà de les expectatives viatgeres que no són certament necessitats primàries.

Caldrà, doncs, prestar especial atenció a la intendència. La tenim ben ordenada i podem controlar les conseqüències de la situació general (que no específicament espanyola) per la que travessem, però sense distreure’ns gens ni mica.

2. La defensa passiva. L’aplicació de la Llei de la Dependència.

Tota la campanya electoral pels que anàvem pel territori i a actes específics del tema va ser una “machacada” continuada sobre l’aplicació de la Llei de la Dependència. Les expectatives posades en aquesta Llei com a instrument per ajudar a millorar les condicions de vida de les persones que no tenen autonomia personal i dels qui les cuiden va provocar que es donés per fet tot un llarg procés que durarà encara un quans anys més i que està arrencant amb moltes dificultats i problemes. Els/les candidats/es de CiU (que no havia votat la Llei per temes competencials) eren especialment sagnants.

Sembla que hi ha importants problemes de coordinació entre les Administracions que han de fer el seu desenvolupament, especialment les més propers als ciutadans/es que es veu que no tenen encara els protocols a punt algunes, estan desbordades les altres i finalment n’hi ha que fan un boicot encobert o evident.

Compte, doncs, amb aquesta situació que pot generar a la població un nou sentiment de frustració que comporti un major rebuig cap a l’administració pública en general, donant elements a tots aquells que són partidaris del mercat com a única eina per resoldre els problemes dels ciutadans/es. D’aquí a quatre anys, a les properes eleccions ha de rutllar sense cap grinyol.

Cal, ara, en els començaments de la legislatura aturar-se a veure quines coses no van bé i corregir-les. Abans d’avançar en els terrenys de desenvolupament que preveu la Llei, és millor fer-ho amb els passos anteriors ben fets i a partit de bases més sòlides que les que sembla que es donen avui. Si a més, les administracions que han d’executar la Llei poden començar a tenir problemes (menys ingressos) derivats del alentiment del cicle constructiu, han de tenir temps i recursos (no sols econòmics) per replantejar les seves prioritats i explicar-los clarament que aquest tema és molt més important que algunes “collonades” que veiem als mitjans que fan alguns més pròpies d’altres moments més boiants, o més pròpies de una manca de responsabilitat, o d’una deriva ideològica ben marcada. Marcada cap a la dreta, evidentment.

Mataró, 5 d’abril.