Una de les coses bones que em va comportar el canvi de responsabilitats polítiques, ara ja farà quatre anys, va ser l’obertura a nous àmbits temàtics i territorials. Això m’ha permès enriquir-me amb el coneixement i l’amistat de moltes persones que provenien d’altres espais i amb d’altres centres d’interès.
Una d’aquestes persones és l’Ernest Benito. Company de grup, vendrellenc, si fa no fa de la meva mateixa generació, docent, també amb antecedents municipalistes. Ara, que no repeteix de Diputat per culpa de les cròniques batalles orgàniques tarragonines, ens ha ofert un bon obsequi a tall de comiat. Fa temps que venia treballant en el recull d’un aspecte desconegut o poc estudiat d’un vendrellenc il·lustre: l’Andreu Nin.I n’ha reeixit a publicar un llibre amb els seus escrits periodístics de joventut. (Ed. Llibres de matrícula. Calafell-2007).
Ja he explicat la tirada sentimental que tinc pel P.O.U.M. i la seva historia ja que amb ella
rememoro la figura del meu pare que en va ser membre. També en la construcció del Partit dels Socialistes de Catalunya hi ha aportacions de l’evolució a la postguerra civil d’aquesta construcció política, alguns membres del qual provinents del M.S.C. vaig arribar a conèixer als anys setanta i que mica en mica ens van deixant. Recordo amb especial “carinyo” a en Pep Jai (Josep Vidal). Recordes, Josep Rius? Gràcies.
L’Ernest ens ha regalat el llibre amb una curta dedicatoria i ens l’ha tramés amb la seva nadala aprofitant les dates ens que ens trobem. La nadala juga externament amb la lletra N, però el millor és que a dins amb el tradicional “Bones Festes” reprodueix un article de l’Andreu Nin titulat “Nadalenca” que va publicar el 24 de desembre de 1909 (és a dir, aviat farà 100 anys) quan sols tenia 15 anys!!Transcric un tros de l’article:
“I, per una no menys inexplicable paradoxa, els que no es vanten d’anomenar-se cristians, els que ells qualifiquen d’incrèduls, impius, han de recordar-los que, avui fa segles, un dels més grans homes dictà al “ramat de llops” que el venia a pacificar, la màxima “Estimeu-vos uns als altres”. “
Víctor Alba, un altra poumiste ja traspassat, va ser a temps de fer-li a l’Ernest una presentació pel llibre i parla de la Catalunya en que Nin va començar a escriure.
“Era una Catalunya plena de viles, cadascuna de les quals era un petit món. Vull dir que hi havia de tot: penyes, ateneus, periòdics, partits i sindicats, cooperatives, discussions, casinos dels rics i cafès dels pobres.”
On hi havia gent que : “...pensaven, escrivien, discutien, tractaven de trobar un camí, d’orientar-se entre les idees i les ideologies i entre fets i fantasies.”
“És un passat que potser a molts els sembla llunyà i a molts d’altres ininmaginable,...”
Gràcies Ernest, per ajudar-nos a tornar a trobar la nostra vera història.
Mataró, 21 de desembre.
1 comentari:
Quan he acabat de llegir la darrera paraula d’aquest escrit, la mà tota sola s’ha dirigit fins al comentari. La veritat és que no voldria deixar passar l’oportunitat d’exposar la meva opinió sobre les diverses i alhora interessants qüestions que abordaves en el teu escrit.
Ho he exposat en reiterades ocasions però no em cansaré de reconèixer el gran treball que s’amaga darrera del llibre de l’Ernest Benito i de manera molt important la tasca d’identificació de tots els articles que estaven signats sota pseudònim i gràcies a l’empenta de l’Ernest avui els podem identificar amb l’Andreu Nin i gaudir de la lectura apassionada dels mateixos al llarg de llibre.
A més, destacar que malgrat trobar-nos en ple segle XXI, al Vendrell encara hi ha determinades persones que sorprenentment posen el crit al cel quan es presenta un llibre on es recullen els articles que va escriure el vendrellenc Andreu Nin. Només cal veure la premsa local on va aparèixer algun que altre article on des d’un alarmisme fals només es reproduïen mentides combinades amb crítiques feroces vers la persona que ha treballat durant tant de temps en un projecte tant important com és el present llibre. Una actitud detestable però alhora evidencia la necessitat i la importància d’aquest llibre.
L’Ernest mai ens deixa de sorprendre i precisament l’enginy a l’hora d’elaborar la seva felicitació de Nadal és una bona mostra ja que he de reconèixer que mai havia rebut una felicitació tan original com la seva.
Una abraçada!
Laia
Publica un comentari a l'entrada