El P.O.U.M.

La Fundació Andreu Nin organitza a Madrid, al Círculo de Bellas Artes, un acte d’homenatge a Wilebaldo Solano, que ja té més de 90 anys i que ha mantingut encesa la flama del P.O.U.M.

(Andreu Nin i Wilebaldo Solano)

No m’agrada gaire mirar enrera, especialment a l’època tràgica de la nostra Guerra Civil. Però el company Ernest Benito insisteix i, com altres companys diputats, m’acosto al Círculo. Allà trobo a un vell conegut maresmenc, l’historiador Pelai Pagés, que feia molts anys que no veia.

L’acte comença amb el reportatge que va fer TV3 sobre l’historia del P.O.U.M. en aquells anys tan dramàtics. Emotiu el parlament de Rosa Delia Blanco que ens va explicar la oblidada història dels miners de les muntanyes de Palència. Varies intervencions, fins acabar amb la del propi homenatjat que va rememorar la persecució estalinista durant l’any 37, i el seu més recent article sobre la situació del món avui.

Un cert regust grupuscular i de la caïnita lluita secular que hi ha hagut al si de l’esquerra, i més de l’extrema esquerra: anarquistes, socialistes, comunistes, autoritaris, autogestionaris,... Molta generositat personal, molts sacrificis, i sordes i sagnants disputes en el seu si. I, en perspectiva, escassos i contradictoris resultats. Algú potser dirà que això no és cert ja que aquelles lluites van permetre avenços que sense elles no haurien estat possibles. Probablement.

El món d’avui no té res a veure amb el del primer terç del segle XX. Els problemes són diferents, més complexes i difícils. I les respostes han de ser diferents, i la majoria de les respostes històriques ja no valen.

El meu pare va ser del P.O.U.M. Vaig poder preguntar a Solano al finalitzar l’acte per la figura d’en Jaume Castells, de Vilassar de Dalt, amic del meu pare i que va ser qui el va introduir a l’organització i que jo vaig conèixer a casa a finals dels anys 60. Castells, em va dir Solano, era ajudant de l’Andreu Nin. Llàstima que la manca de documentació, per les circumstàcies, i la ja llunyana desaparició d’aquestes persones properes no em permeti saber més coses de les seves vides i especialment la contrastació de les seves idees d’aquells anys amb el món d’avui.

Madrid, 29 de març