Preocupació.

Si la tensió ja era alta, amb el tema De Juana continua augmentant. Aquesta setmana he començat a escriure varies possibles entrades que he anat abandonant ja que no afegien res al que havia exposat. Però això no s’atura, va a més, i no sols en el camp de la política. Sense anar més lluny també en el camp dels espectacles esportius, en el de les empreses, en els transports col·lectius, en la vida quotidiana... Els carrers, alguns carrers, bullen com una olla a pressió. Com rebentarà? I de quina manera? Com es refreda aquesta situació?

Ahir a la tertúlia d’en Miravitlles vaig reflexionar sobre si hi ha una corrent de pensament que vol portar a la gent a passar de la justícia a la revenja. Ens hem dotat d’unes normes per tractar els delictes, els delinqüents, les seves penes,... Si aquestes normes es compleixen escrupolosament, a que ve tant soroll? L’avantatge moral dels demòcrates front els terroristes és que nosaltres no fem servir les mateixes regles que ells volen imposar-nos per la força. Nosaltres som superiors i d’aquí la nostra grandesa. Per tant, dir com el tertulià del PP va dir i va ser també corroborat per un oient, que a ell tant li fa la vida d’un ser humà em va semblar preocupant.

També vaig dir que la feina del polítics està en explicar i donar raons a la ciutadania, i no alimentar la fera de les baixes passions per portar-los a l’enfrontament civil. Es veu que alguns ens volen tornar a portar al quadre de les garrotades de Goya.

Ja és sorprenent que amb la bona marxa de l’economia, tot i els seus contrastos, la política vagi tant malament. Des de fora no és deu entendre. Des de dins és molt preocupant.

Mataró, 3 de març.