En el procés cap a les eleccions municipals del 27 de maig ara toca fer els actes de presentació dels postres candidats a les seves poblacions. La Federació del PSC em demana que acompanyi o intervingui en aquests actes sempre que pugi. En l’àlbum de fotografies ja n’hi ha alguns d’aquests actes. Dissabte passat a la tarda a Caldes d’Estrac, i el divendres a Cabrils.
Jo hi vaig néixer a Cabrils i me’n sento fill, però és evident que no és el meu poble ja que sempre he viscut a Mataró. Mantinc la casa que fou dels meus avantpassats i cada diumenge i festius la família ens apleguem allà en dinar i sobretaula. Quan els meus fills eren petits va fer més de segona residència que no pas ara.
Els companys del partit sempre m’han convidat a presentar els seus candidats i ara no ha estat una excepció. Torno a presentar i animar a en Quim Colomer, que ja a les passades va encapçalar la llista del PSC. Llavors assolí un pacte que li va donar l’alcaldia per la primera part del mandat, i ara repeteix.
Suposo que ja els ho he dit moltes vegades. Les característiques de la localitat han canviat molt en els darrers trenta anys. De ser un poble que durant anys, i segles, va tenir al voltant del vuit-cents habitants -el que permetia la seva base econòmica, la terra i alguna activitat manufacturera- ha passat a tenir-ne més de set mil de censats. En realitat n’hi deu haver més. Ja no hi ha pagesos, alguna escadussera activitat industrial, i ha esdevingut una zona residencial més de la metròpoli barcelonina.
Això comporta una canvi radical de la seva societat i consegüentment de la gestió política que cal fer-hi. Cal afrontar la realitat i no pot pensar-se en el que s’era sinó en el que s’és. En Quim, per la seva relativa joventut, té 38 anys, ho pot entendre bé. Cal tenir arrels, no cal però que siguin excessivament fondes i cal ser flexible per adaptar-se a les noves realitats. Malament si no es tenen algunes arrels personals, socials, culturals, i ideològiques. Compte que aquestes arrels no siguin, en el món d’avui, massa rígides com per impedir-te veure i adaptar-te als canviants temps que corren.
Això és el que els vaig deixar dit abans de sortit, tot just l'acte començat, rabent cap a Barcelona a la tertúlia que tenia a continuació. Espero que estigui encertat el plantejament que els vaig fer i que els serveixi per quelcom, especialment per respondre a les demandes dels cabrilencs/es que viuen al meu poble avui.
Mataró, 5 de març.
Jo hi vaig néixer a Cabrils i me’n sento fill, però és evident que no és el meu poble ja que sempre he viscut a Mataró. Mantinc la casa que fou dels meus avantpassats i cada diumenge i festius la família ens apleguem allà en dinar i sobretaula. Quan els meus fills eren petits va fer més de segona residència que no pas ara.
Els companys del partit sempre m’han convidat a presentar els seus candidats i ara no ha estat una excepció. Torno a presentar i animar a en Quim Colomer, que ja a les passades va encapçalar la llista del PSC. Llavors assolí un pacte que li va donar l’alcaldia per la primera part del mandat, i ara repeteix.
Suposo que ja els ho he dit moltes vegades. Les característiques de la localitat han canviat molt en els darrers trenta anys. De ser un poble que durant anys, i segles, va tenir al voltant del vuit-cents habitants -el que permetia la seva base econòmica, la terra i alguna activitat manufacturera- ha passat a tenir-ne més de set mil de censats. En realitat n’hi deu haver més. Ja no hi ha pagesos, alguna escadussera activitat industrial, i ha esdevingut una zona residencial més de la metròpoli barcelonina.
Això comporta una canvi radical de la seva societat i consegüentment de la gestió política que cal fer-hi. Cal afrontar la realitat i no pot pensar-se en el que s’era sinó en el que s’és. En Quim, per la seva relativa joventut, té 38 anys, ho pot entendre bé. Cal tenir arrels, no cal però que siguin excessivament fondes i cal ser flexible per adaptar-se a les noves realitats. Malament si no es tenen algunes arrels personals, socials, culturals, i ideològiques. Compte que aquestes arrels no siguin, en el món d’avui, massa rígides com per impedir-te veure i adaptar-te als canviants temps que corren.
Això és el que els vaig deixar dit abans de sortit, tot just l'acte començat, rabent cap a Barcelona a la tertúlia que tenia a continuació. Espero que estigui encertat el plantejament que els vaig fer i que els serveixi per quelcom, especialment per respondre a les demandes dels cabrilencs/es que viuen al meu poble avui.
Mataró, 5 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada