Més drets socials, més despesa social.*

*(article per Capgros.com)

Malgrat el soroll que va acompanyant el recorregut de la actual legislatura a les Corts Generals, primer a causa de la reforma de l’Estatut de Catalunya i ara altre cop el tema basc, aquest període deixarà empremta pels canvis introduïts en el nostre ordenament jurídic de nous drets socials i l’empenta econòmica que s’ha donat als ja existents, a més de la que correspon al nous. I encara queda una quarta part de la legislatura!

Darrerament ha estat destacada l’aprovació de la Llei de la Igualtat que comporta el reconeixement de la discriminació positiva respecte a les dones per atendre la consecució real d’una igualtat que la societat per si mateixa es resisteix a concedir. Però amb anterioritat va ser la Llei per l’Autonomia Personal, més coneguda com la de la dependència, que establi el quart pilar de l’Estat del Benestar. Les lleis, vàries, que reconeixien drets de persones que tradicionalment havien estat marginades i discriminades per la seva orientació sexual. La Llei Contra la Violència de Gènere per intentar lluitat contra aquesta nafra social que amb la major transparència social aflora cada cop més. Ara, en l’ordre dels drets laborals, es tramita l’Estatut del Treball Autònom intentant obrir camí de la convergència d’aquesta mena de treball cap als drets generals dels treballadors. També cap ressenyar les actuacions governamentals que reconeixen situacions de fet atorgant drets a les persones que s’hi troben i no els tenen reconeguts com és la regularització de molts immigrants que viuen i treballen al nostre país.

Moltes d’aquestes actuacions legislatives comporten, i comportaran més en el futur, despesa econòmica que hauran de recollir els pressupostos públics: personal, serveis, transferències, ajuts varis, equipaments, instal·lacions,...

Alhora, respecte a les prestacions econòmiques públiques cap als col·lectius més desafavorits s’estan fent avenços considerables. Increments substancials del sou mínim i de les pensions més baixes. I per a tothom, com li agrada dir al Vicepresident econòmic, Pedro Solbes, incrementant el Fons de Reserva de la Seguretat Social i reduint el Deute Públic, aprofitant l’excel·lent situació econòmica en que ens trobem. És a dir, més dotacions i menys càrrega per fer front a les obligacions futures que hauran d’afrontar les generacions del demà.

Ja sé que això s’hauria de donar per descomptat. A tot Govern se li exigeix que millori i ampliï la situació i el benestar dels seus administrats, i el que ve fent el Govern no és més, però tampoc menys, que tot això. Però davant el que es pot traslluir, en alguns mitjans i ambients més que en d’altres, convé reiterar-ho i remarcar-ho.

Tan de més que aquests drets i despeses assolits en aquests darrers temps difícilment hi haurà qui els faci retrocedir. Al menys fora d’un cataclisme social i/o econòmic, o de reacció política desmesurada, en la nostra història recent no s’ha produït marxes enrere en aquest temes. No vol par dir que això sigui impossible i que no ho haguem de tenir present. Aquells que s’hi van oposar en el moment de començar-ne la implantació, com també ho fan ara, no els han pas qüestionat amb posterioritat, i per això penso que els nous drets i despesa social assolits en aquesta legislatura tampoc ho seran. Especialment si la ciutadania se’ls fa seus i impedeix democràticament que algú els qüestioni.

Mataró, 25 de març.