1. Cal posar-se a la pitjor abans d’hora? Què fem si el T.C. retoca, rebaixa, l’Estatut refrenat pels ciutadans/es?
2. Cal començar ja des d’ara a pensar la resposta? D’acord, sempre cal mirar més endavant.
3. I quina ha de ser la resposta? De trencament, diuen els sobiranistes i independentistes. No sóc pas d’aquesta opinió.
4. I com es fa aquest trencament? Ens agradi, més o menys, el T.C. és la darrera instància interpretativa de la legalitat que ens hem donat. Llavors, amb quina força i autoritat, podem saltar-nos la legalitat?
5. Per tant, què fer? Al marge de la inviable i estèril proposta de trencament, sols resta l’esforçat i tenaç treball de desenvolupar les possibilitats d’autogovern que avui siguin factibles.
6. Ja sé que això no agradarà a alguns (no sé si molts o pocs), però cal deixar constància d’altres punts de vista que no coincideixen amb els més cridaners i arrauxats.
Madrid, 28 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada