Venècia. Punt i a part.

Per a mi qualsevol viatge d’esbarjo i turisme va més enllà de les dates justes en que es fa. Sempre crec que hi ha d’haver una certa preparació per no arribar a un lloc com un paracaigudista que no sap on cau. I també, si el viatge t’ha complagut, és normal que el continuïs amb els records de tota mena que t’has endut i amb alguna documentació complementaria que t’ajudi a entendre millor el que has vist.

L’any passat vaig estar uns dies a Venècia. Abans d’anar-hi vaig llegir algunes coses lleugeres. “Fábula de Venecia”, el còmic del heroi Corto Maltes, d’Hugo Pratt. “Sense Brunetti” de Donna Leon, que recull articles seus sobre la ciutat de la llacuna i d’altres coses. I evidentment les guies que em van acompanyar l’estada.

Al retorn vaig enfrontar-me primer amb “Marca de agua” de Joseph Brodsky que malgrat ser un llibre curt em va costar d’empassar. Després amb un relat de la Venècia dels darrers temps arran del incendi de La Fenice a l’any 96: “La ciudad de los ángeles caidos” de l’americà John Berendt que explora l’intringulis de la preservació d’aquesta joia urbana i els personatges que s’hi mouen, llibre que em va ser recomanat per l’Esteve Terradas. I em vaig atrevir amb la voluminosa “Historia de Venecia” de John Julius Norwich que he anat llegint a curtes estones abans de caure rendit de son al llit.

Ara, punt i a part. Sé algunes coses més sobre aquesta meravellosa ciutat i com ho va esdevenir. Ja n’hi ha prou. Penso que encara que sempre tindré ganes de tornar-hi i llegir més novel·les sobre Brunetti, hi ha moltes altres coses i llocs per conèixer.

Madrid, 27 de febrer.