Parc temàtic.

Segons l’edat, les disponibilitats econòmiques, o la inquietud cultural, un se’n va a Port Aventura o a Venècia. Tots dos llocs són parcs temàtics.

Al primer l’hi han donat aquest nom directament. Al segon no, però de fet és el mateix. Una ciutat encara viva, però gairebé parada en un altre moment històric i que actualment té en el turisme el seu motor econòmic.

L’excedent que van obtenir alguns dels seus ciutadans en l’època de la revolució comercial és visible en els edificis, esglésies, carrers, canals i places. I en els museus, o en l’aparador museístic, que han pogut fer amb tot allò que tenien. El turisme permet aprofitar avui, presentant-la, la seva riquesa d’ahir i tot el monumental pòsit cultural acumulat.

Aglomeracions, en ramats o disperses, pels llocs més emblemàtics com la Plaça de Sant Marc o el pont de Rialto. Les gòndoles, les botigues de peces de vidre de Murano o de màscares de carnaval. La tranquil·litat d’una ciutat sense cotxes. Els petits restaurants arreu. L’activitat cultural inabastable: concerts, exposicions,...I, més enllà dels llocs més concorreguts, espais i ambients d’un encant incomparable.

San Rocco, I Frari, L’Accademia, la fundació Peggy Gugenheim, La Fenice, San Vitale, Vittore Carpaccio, Bellini, Vivaldi, Sant Marc, Coelloni, el campo de Zanipolo, l’acqua alta, la Salute,...ufff! la llista és interminable.

Costa de fer una selecció de fotografies adequada, n’hi ha tantes!

Madrid, 12 de decembre.