1. El Consell Regulador de la D.O. “Brandy de Jerez” i la Diputació de Cadis tenen la bona costum d’obsequiar a tots els diputats/es amb motiu de les festes nadalenques amb una botella de brandy d’alguna de les firmes que estan al Consell.Com que m’agrada aquest licor, rebo l’obsequi de molt bon grat. El problema enguany serà com emportar-me’l a casa per les noves mesures de seguretat al control aeroportuari, ja que hauria de facturar l’equipatge al pont aeri amb el consegüent perill que l’ampolla no arribi sencera. I, a Madrid no bec!
2. El Vice-president primer del Senat, l’amic Isidre Molas, m’envia un curiós llibre: “El tratado de la pintura por Leonardo da Vinci” de León Bautista Alberti, editat a Madrid el 1784, del fons bibliogràfic del Senat. Obro el llibre, i té totes les característiques (marques, segells, vellesa, textura,...) d’haver sortit de la biblioteca. No pot ser, penso. L’Isidre no pot pas enviar un llibre del fons del Senat! Fins hi tot, ho confesso, m’espanto confós. No pot ser! Hi dono voltes, capficat. Més tard, el torno a agafar per treure’n l’entrellat. Ah!, a l’interior de la contraportada trobo la clau: l’explicació de que es tracta d’una edició facsímil de l’original, del que se’n ha fet una edició limitada per que el Senat en pugui fer obsequi. Uff! Gràcies, Isidre.
3. Enguany l’obsequi que faig als meus col·laboradors i companys més immediats del Grup parlamentari Socialista prové directament del reciclatge. Com que no els puc donar la clau, els dono el duro. Si, duros, monedes de duro del darrer terç del segle XIX provenint de la recuperació de la ferralla que s’aprofita del procés d’incineració del residus sòlids urbans de la planta del Maresme. En surten moltes monedes, de tots els temps i d’arreu del món, algunes encara en valor i en circulació (pessetes i euros), i algunes de valor simbòlic com aquests Amadeus, Alfons XII i “pelons” (Alfons XIII de nen) que degudament netejades permeten fer un obsequi senzill i original. Gràcies, Xavier per proporcionar-me’ls.
Madrid, 21 de desembre.
2. El Vice-president primer del Senat, l’amic Isidre Molas, m’envia un curiós llibre: “El tratado de la pintura por Leonardo da Vinci” de León Bautista Alberti, editat a Madrid el 1784, del fons bibliogràfic del Senat. Obro el llibre, i té totes les característiques (marques, segells, vellesa, textura,...) d’haver sortit de la biblioteca. No pot ser, penso. L’Isidre no pot pas enviar un llibre del fons del Senat! Fins hi tot, ho confesso, m’espanto confós. No pot ser! Hi dono voltes, capficat. Més tard, el torno a agafar per treure’n l’entrellat. Ah!, a l’interior de la contraportada trobo la clau: l’explicació de que es tracta d’una edició facsímil de l’original, del que se’n ha fet una edició limitada per que el Senat en pugui fer obsequi. Uff! Gràcies, Isidre.
3. Enguany l’obsequi que faig als meus col·laboradors i companys més immediats del Grup parlamentari Socialista prové directament del reciclatge. Com que no els puc donar la clau, els dono el duro. Si, duros, monedes de duro del darrer terç del segle XIX provenint de la recuperació de la ferralla que s’aprofita del procés d’incineració del residus sòlids urbans de la planta del Maresme. En surten moltes monedes, de tots els temps i d’arreu del món, algunes encara en valor i en circulació (pessetes i euros), i algunes de valor simbòlic com aquests Amadeus, Alfons XII i “pelons” (Alfons XIII de nen) que degudament netejades permeten fer un obsequi senzill i original. Gràcies, Xavier per proporcionar-me’ls.
Madrid, 21 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada