Rita Ribas.

Als 93 anys s’ha mort la Rita Ribas i Nunell. Desapareix un altre tros del meu paisatge mataroní. Ja fa quaranta any que vaig entrar per primera vegada a la casa, casal (?), del carrer Sant Pere de la mà de la Juliana i la Montse. També d’en Miquel. Després vaig anar coneixent el Sr. Esquerra, la Pura, en Félix, l’Assumpció, en Mia, en Pere i els que s’hi van anar afegint.

Amb els records, trobaré a faltar de la Rita les seves Nadales amb la poesia que les acompanyava. I la seva vitalitat i alegria.

Diu que va dir al seus: “Quan em mori, no ploreu pas. Aplaudiu! S’ha acabat l’obra i cau el teló.”

Sensacional!! La vida com una obra i la satisfacció d’haver representat bé el paper que t’ha tocat. Des de la seva fe cristiana, quina lliçó d’estoïcisme!.

Mataró, 5 de desembre.