França

Sóc francófil. Segurament per la formació que vaig rebre als meus anys escolars (L’ hermano Doroteo em va subscriure al “Bayard” a finals del anys cinquanta), per l’ambient que vaig viure a casa (amb parents a l’altra banda dels Pirineus fruit de diverses vicissituds bèl·liques) i per l’admiració que generava per a molts el país veí en l’època de la dictadura franquista (entre d’altres coses les anades a Ceret a veure cine).

Per això quant fa pocs dies vaig topar, a la llibreria del Corte Inglés de la Puerta del Sol, amb una pila del llibre de Nicolas Baverez “Francia en declive” (Gota a gota Ediciones. M-2005) no vaig poder resistir la temptació de comprar-lo. El títol que anunciava el tema m’atreia, malgrat no conèixer res de l’autor. Després, per la xarxa, he sabut d’ell i d’aquest llibre publicat a França a la tardor del 2003. Pensador liberal, de dretes, fa una dura i amarga crítica a la situació del seu país, en el marc de la construcció (o millor, la no construcció) europea i dels canvis que s’estan produint al món.

“...el siglo XXI se inicia bajo el signo de la lucha entre la fuerza de integración de la economía y la sociedad abiertas, y el auge de los fanatismos y del caos político.”
“Para Europa, el período comprendido entre 1990 y 2010 se resume en dos décadas perdidas para el desarrollo y la construcción comunitaria.”
“Francia se ha convertido en el enfermo de Europa.”
“... un divorcio entre el país legal y el país real que alimenta las burbujas demagógicas de la vida política francesa, nutre las pasiones extremistas y explica las manifestaciones en forma de tumultos o los motines electorales repetitivos.”
“La reforma no está bloqueada por la demanda política,..., sino por la oferta política...”

Després he conegut que ja el 2004 la FAES (el think tank del PP) el va portar a explicar-se. No caiguem en tòpics La nostra dreta també mira endavant. Però el que he trobat més interessant és un petit debat amb Jacques Attali, pensador i figura política de l’esquerra, a l’Expansión. Crec que és un exercici poc freqüent a Espanya en aquests moments. No l’exercici en si, sinó el grau de complicitat que s’estableix entre ells dos i el nivell d’heterodòxia que manifesten respecte a llurs expressions polítiques..
Diu Attali: “... nous nous trouvons juste entre deux rives, au-dessus du vide, entre le marché mondial, dans lequel la nation disparaît, et la construction européenne, toujours pas aboutie”
Diu Bavarez:
“...on ne peut pas reconstruire une puissance économique crédible dans l'univers du XXIe siècle à la seule échelle d'un pays comme la France.”

Madrid, 20 de febrer.