Aquí es menja porc

(A la primera de El Pais, treta de Le Monde)

Probablement haurien de ser els Governs europeus els que haurien de cridar als ambaixadors dels països musulmans a capítol. Els haurien d’explicar que haurien de transmetre als seus Governs que haurien de fer saber a les seves societats (per si no ho saben, o no volen saber-ho) que a les nostres societats fa temps que hem separat la religió (que pertany a la consciència de cascú) del dret i consegüentment de la ordenació social. Que ja sabem, entenem, i acceptem que a la religió mahometana (o musulmana) això no és així, o ells al menys ho creuent. És el seu problema, si per ells ho arriba a ser, però no ha de ser el nostre. Que a les nostres societats hi ha una cosa que es diu llibertat d’expressió i de pensament, que entre altres coses vol dir que del que diu, opina i pensa un sols n‘és responsable ell i no el conjunt de la societat on viu.

Potser per ells són unes normes rares i fins hi tot extravagants, de la mateixa manera que ho són per nosaltres les seves. Que no podem demanar-nos els uns al altres que visquem sota les mateixes regles, per que les diverses societats han conformat unes cultures (enteses com a formes de vida i pautes de comportaments) diferents fruit de les seves respectives evolucions. I que nosaltres com a col·lectivitat, en les seves expressions jurídico-administratives (municipis, regions, nacions, estats, unions, etc. ..) , els respectem, no tenim cap interès en ofendre’ls, ans al contrari, no som partidaris del xoc de civilitzacions, però demanem reciprocitat.


Lluis Foix, a la seva “La Libreta” d’ahir deia:
“Seria un grave error estratégico integrar a tantos millones de musulmanes que viven y trabajan en Europa aplicando las reglas de la libertad sin tener en cuenta sus creencias más profundas. El fondo del problema es que Europa funciona como si Dios no existiera y los musulmanes, también los que viven entre nosotros, viven como si Dios existiera. Este es el choque.”

Però es deixa una cosa que em fa no estar d’acord amb ell. Que els musulmans que venen a Europa (o al que es coneix com el món occidental) han de viure segons les nostres normes, tenint en compte les nostres creences, tal com nosaltres hauríem de fer si ens anéssim a viure a casa d’ells. I el dia de demà, tots plegats, ciutadans de ple dret d’aquests espai, construirem les normes del futur a partir de les del nostre present, no de les dels nostres passats.

Mataró, 4 de febrer.