26 d’agost, 2011

Una gran oportunitat.

Els primers e-mails van arribar a mitja tarda del mateix dimarts. Eren protestes indignades individuals. Cap a les deu del vespre van començar a arribar les organitzades. El mateix text, en general, “corta y pega”, i endavant, a mostrar la nostra indignació als membres de Les Corts. Encara no han parat i continuaran.

Els he anat obrint tots. Esgotador, són centenars. I com que tinc dos adreces de correu, per partida doble (els de casa els elimino directament, són “repes”). M’he aturat en alguns, i fins i tot n’he contestat, pocs, i amb alguns dels remitents he començat alguna conversa. El que penso d’aquest sistema d’agitació política ja ho vaig escriure temps enrere degut a una altra campanya. És el món d’avui amb les seves possibilitats tecnològiques, res a dir, són les noves regles del joc.

La sorpresa de la proposta de establir un límit de dèficit públic a la Constitució, reformant-la, la forma de fer-ho, el període de l’any en que estem, la sensibilitat popular sobre el tema de les finances públiques (sobre la seva escassesa i les conseqüències que comporta), la consideració de la política i dels polítics, tot ha portat a tornar a encendre la xarxa.

Encara no valoraré la proposta. Em sembla que no està tancada i falten posicionaments col·lectius (especialment del meu col·lectiu). Llàstima que hi hagin “cuques” per aprovar-la. És un tema maco per debatre. En privat he fet algunes consideracions i propostes a qui les havia de fer. Veurem com ens en sortim i com en sortim. Prou temps hi haurà per valorar-ho segons quin sigui el resultat.

El que sí m’ha semblat és una excel·lent oportunitat per intentar fer pedagogia de la situació econòmica en què estem. Com hi hem arribat, quines sortides possibles té. Quines alternatives s’ofereixen i quina acceptació tenen. Estaria bé que això fos central en la propera campanya electoral. Potser recuperaríem l’interès dels ciutadans/es per la política i els ajudaríem a entendre més el seu propi món que no sé pas si ho saben prou.

Tot això de l’economia i de les finances públiques és molt complicat, però no podem deixar-ho en mans dels experts. Aquests tenen posicions ideològiques. Qui no les té?, i les seves opinions i propostes no són neutres. Cal escoltar-les, destriar-les, debatre-les, i políticament confegir una oferta i presentar-la a la ciutadania. Les seves conseqüències, les seves alternatives. I que els ciutadans –informats, o refiats- decideixin.

Mataró, 25 d’agost.

1 comentari:

Fernando ha dit...

Pues mire, yo me alegro de esta reforma constitucional. Si es que sirve para algo. En la Constitución también dice que los españoles tenemos derecho a usar el castellano, y en parte del país ese derecho no es pleno. En todo caso si se consigue evitar el despilfarro de unas administraciones públicas acostumbradas a gastar sin tasa, ya estará bien. Yo también propondría la responsabilidad patrimonial del gestor público, como delito penal. Por ejemplo, si un alcalde arruina a su corporación debería procederse contra él igual que sucede con respecto al administrador de una sociedad que descapitaliza a su empresa. Pero supongo que esa reforma, si no constitucional, sí del código penal, no la van a ver mis ojos mortales. Pero si la reforma constitucional sirve para que los festivales shakespeare y otras genialidades no vengan a arruinarnos, bienvenida sea. Por cierto, se le ve animado tras sus vacaciones. Saludos.