Antonio López.

Què millor per començar l’acomiadament de la meva semi expatriació madrilenya  que l’exposició del pintor Antonio López al Thyssen?

Com que la retirada durarà encara dos o tres mesos (l’agost pel mig, feina el setembre, recollida definitiva l’octubre, abans de les anunciades eleccions del  novembre) podré fer algunes coses com aquesta.

Aprofitem el “déménagement” del que ha estat el meu cau aquests anys, i entre l’anar i el tornar amb el cotxe carregat d’andròmines vàries fem un dia de lleure per la capital.

L’exposició és excel·lent. La darrera producció del pintor manxec (1936) contrastada amb obra seva d’altres èpoques, especialment dels seus començaments ja fa més de cinquanta anys. La seva temàtica habitual: Les flors, els fruits, els paisatges madrilenys, les escenes i objectes domèstics, el cos i el nu masculí i femení. El dibuix, la pintura, l’escultura, el relleu. Treball lent, obra morosa, inacabada, perfeccionada, retocada, intervinguda, …

No és estrany que m’agradi tant. Això del realisme em va molt, és el que és (la primera condició per canviar alguna cosa és conèixer-la realment com és), mal sigui el que hi ha dins d’una nevera, o les peces sanitàries d’un quarto de bany, o la mateixa vista des d’una finestra de dia i de nit. Els nens, la dona, l’home, en gran, molt gran, o en mida normal, en pla o en tridimensional, en relleu o a tot volum. En guix, en fusta, en bronze.

Val la pena no perdre-se-la. Posaria tantes imatges… Els codonys, l’aparador, els primers carbonets,…  Em quedo amb la formidable “Madrid desde la torre de bomberos de Vallecas” Atenció a les dates de la seva realització: 1990-2006!! Sensacional!!

Mataró, 4 d’agost.