El delta del Neretva.

De cop, camí de Dubrovnik des de Split, el paisatge, estret, entre les muntanyes paral·leles a la costa i el mar, s’obre i apareix el delta del riu Neretva, una gran extensió verda, de fruiters bàsicament, regada per canals.

La dessecació de la zona pantanosa que comprenia l’entrega de les aigües del Neretva que venen de Bòsnia al mar és de l’època contemporània. Aquest avenç va permetre la seva explotació. Antigament era el límit dels dominis dalmàtics venecians respecte el territori de la República independent de Ragusa.

Sembla ser que en temps del Mariscal Tito es va desenvolupar la ciutat de Ploce que no paga la pena baixar del cotxe per passejar-hi. Del seu port, que va ser utilitzat com a base de les forces de l’ONU en temps de la darrera guerra, surt una carretera i una via de tren cap a l’interior de Bòsnia i Hercegovina, a Mostar i Sarajevo, comunicant així, per la via natural del curs del riu, l’Adriàtic amb l’interior i que pretenia ser factor de desenvolupament econòmic. L’esclat de la República federativa de Iugoslàvia va estroncar aquella pretensió. Els acords de Dayton, sorprenentment a primera vista, atorguen aquest fèrtil territori a Croàcia. L’arribada al mar de Bòsnia es fa més endavant, quan la carretera torna a enfilar el paisatge feréstec de les pelades muntanyes que pràcticament arriben al mar. Control de fronteres, passaports, entrem a un altre país. Deu quilòmetres del mateix paisatge, la ciutat de Neum que intenta copiar el model de turisme de tota la costa, suposo que aquí pels bòsnis, i altre cop un nou control fronterer per tornar a entrar a Croàcia.

L’explicació del fet, altre vegada en la turbulenta historia d’aquestes contrades. Sembla ser que en algun moment del passat els diplomàtics ragusans varen concedir aquesta sortida al mar al llavors territori otomà, vés a saber a canvi de quines contraprestacions i com a tap entre els seus territori i els venecians. Aquí hi ha la raó, pel que dedueixo,  d’aquest fet tant aparentment irracional que com a tants llocs del món es dóna en zones frontereres. Cal recordar que la península de Peljesac que s’allarga cap al nord partint una mica més amunt de Dubrovnik era territori de Ragusa, mentre que l’illa de Korcula, al davant mateix i quasi a tocar de Pelsejac era territori venecià. Ah!, la història… que n’explica de coses.

Tornant al delta del Neretva, les explotacions dels fruiters donen perquè al llarg de la carretera hi hagi parades dels productors locals: xíndries, melons, préssecs,… regades per un xorrets d’aigua per mantenir-les fresques. Sembla que en temps dels socialisme autogestionari ja hi eren, segons m’ha explicat un amic que hi va passar fa quaranta anys en busca de les virtuts de l’experiència iugoslava que llavors es venia com una sortida diferent al socialisme estatalista.

Mataró, 14 d’agost.