13 d’agost, 2011

Zadar/ Dugi Otok.

Vaig fer tot el viatge acompanyat d’una llibreta en la que hi anava apuntant reflexions, impressions, vivències. De més o menys llargada segons les ganes i el què em semblava. Ara la repasso. Comencem a Zadar.

Evidentment quan vas de turista no pretens pas conèixer a fons tot el que hi ha en un territori. Et mous per les zones delimitades pel teu interès. Generalment els nuclis central i/o històrics de les poblacions. Llevat del que hi ha en aquests indrets no t’atures gaire en la vida quotidiana dels habitants de les localitats.

Ràpidament ens adonem que estem a Itàlia. Bé, no a la Itàlia Estat, sinó a l’herència del que en podríem dir la cultura italiana, o millor llatino-romana. Tot en croat, però l’espai públic heretat no es pot amagar i és indicatiu del seu procés històric. Algunes restes bizantines dels intents justinians de reconquesta, malgrat que la Dalmàcia era el límit de l’Imperi d’Occident, aprofitant restes d’antigues construccions romanes, com les que es veuen a l’església de Sant Donat, al costat d’una plaça, l’antic fòrum romà, plena de trossos escultòrics al aire lliure, d’una catedral amb una façana romànica que no enveja a cap de les conegudes (Santa Anastàsia)  i d’una església renaixentista (Santa Maria) que es poden mirar darrere unes finestres venecianes. Com arreu, algun monument en restauració (Sant Crisògon). Les portes de mar i de terra, Terraferma, del recinte defensiu murallat amb el simbòlic lleó de Sant Marc de la Sereníssima.

Turisme tranquil a Zadar. Gent asseguda al capvespre a les grades del orgue marí esperant que s’encenguin les llums de la plaça fotovoltaica, les “modernitats” de la localitat. Els restaurant normals i senzills no accepten les targes de crèdit. Això sols queda pels de categoria, encara que si les accepten a les botigues de records, previsibles com els de totes les zones turístiques. Costa de trobar mal sigui una samarreta original. Amanides, arrossos (no com els de casa), peix i marisc. Els escamarlans són omnipresents a les cartes. El vi del país és acceptable.


Bon temps. Fa un ventet marinen que dóna gust. Tarda de piscina, pràcticament al costat del mar  i d’una escadussera platja de pedres.

L’arxipèlag davant de Zadar és extens i amb moltes illes per triar. Escollirem anar a passar tot un dia l’illa de Dugi Otok. El ferry de la Jadrolinija en deixa, amb cotxe i tot, a l’embarcador de Brbinj. L’illa és per perdre-s’hi. A la punta nord el solitari far de Veli Rat, allà on Sant Pere va perdre les espardenyes. Recorrem, admirant el paisatge, tota l’illa. La carretera passa a mitja alçada i les vistes de l’illa i de l’arxipèlag són molt boniques. Ens parem a dinar al petit port de Sali, sols tres restaurants senzills per triar, i abans de tornar al ferry que surt a mitja tarda, en endinsem a la baia de Telascica, porta per aquest costat del parc natural de les illes Kornati. Sensacional i tranquil, llàstima de no tenir més temps per poder passejar-hi o anar en un petit vaixell per recórrer tots els seus racons.

Coincidim abans de sopar amb unes simpàtiques àvies mataronines que em reconeixen i que també fan la nostra ruta en un viatge organitzat. Tots els àpats, migdia i vespre, al aire lliure a les terrasses al mig del carrer. Sense esveraments ni brogit. Relaxant.

Mataró, 12 d’agost.