Enguany, pel motiu de l’esdeveniment d’en Gerard, varem avançar el viatge estiuenc. Ja queda enrere, fa un mes, però com que el record va ser bo, perdura.
Ja el volia fer l’any passat, però a la colla viatgera d’aleshores hi hagué discrepàncies i prenguérem una altra opció. Ara, com que anàvem sols, no hi va haver impediments: L’Il·líria que varen conquerir els romans i van llatinitzar com a Dalmàcia, a l’altre costat del Adriàtic. Així, llatina, es va mantenir, veneciana primordialment, frontera occidental de la Porta Sublim, fins a l’entrada del segle XIX en que Napoleó va capgirar tota Europa. Desprès, amb totes les contradiccions i patiments dels Balcans, frontissa de tres religions i de tres imperis, va acabar convertir-se definitivament en la façana marítima de Croàcia, no fa pas més de seixanta anys.
Com sempre molta preparació. Acurada planificació: a Internet, “Sant Google” resolt de tot: vols, hotels, cotxe, ferrys,... Ben detallat el programa des de la sortida: guies, mapes, fulletons publicitaris de l’Oficina de turisme a Madrid. Val a dir que varem fer tot el que ens proposarem i un cop allà, si haguéssim tingut un parell de dies més, hi hauríem afegit altres punts que semblaven també interessants. Però, el món és tant gran! Hi ha tantes coses per veure! Si mai podem (ja veurem, el temps que resta es va escurçant), caldrà tornar-hi per fer-les. No es pot abastar tot, i més quan els dies són limitats. Limitats en aquests cas per la feina. (Probablement, ben aviat, aquesta limitació deixarà de ser-hi).
El cotxe de lloguer, un SEAT Ibiza, ens espera a l’aeroport de Dubrovnik, situat a la punta de baix de Croàcia. D’allà, d’una tirada, cap a Zadar, la Zara dàlmata. Primer per la Jadranska Magistrala, i després, just al delta del Neretva, agafar l’autopista que per l’interior recorre tot el país. Aquest trajecte ens permet tenir una primera visió de la configuració geogràfica de la zona que anirem corroborant i que crec que determina algunes característiques de la seva historia. Una cadena muntanyosa, poc ocupada que arriba pràcticament arran de mar, una estreta franja fins a la costa amb poques possibilitats econòmiques, un litoral sense platges, tot un reguitzell d’illes prop de terra que tallen les perspectives de mar obert. Terra d’emigració, pobre. El mar, i el comerç marítim, com a subsistència. Ara viuen del turisme quasi bé com a únic recurs, és a dir, si als alemanys els va bé tindran els apartaments ocupats, si hi ha recessió a les Europes, a patir. El turisme, familiar, i recolzat tant per la meravella dels seus paisatges, Mediterrani pur, com per les petges que hi ha deixat la història, pedres antigues a dojo.
Mataró, 12 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada