Els membres de la Comissió de Cultura varem ser convidats a una visita programada acompanyats per un dels comissaris de l’exposició que ens l’explicà detalladament. Els dilluns el Museu està tancat al públic, però no érem sols en la visita ja que hi havia molts altres grups organitzats que també la feien. Suposo que forma part de la política del Museu.
Des de l’obra que li valgué el pensionat a Roma, els començaments de pintura social, els premis a París, paisatges mediterranis i cantàbrics, la seva dona vestida i nua, la seva família, retrats per encàrrec i per gust, la força del treball dels pescadors, els avenços de la tècnica en aquells anys, l’esbarjo a la platja, ... Algunes peces són molt conegudes i moltes altres són descobertes pels no entesos. Abans de concloure amb els seus darrers treballs quan ja no sortia de casa seva, els panells de la seva visió d’Espanya fet per encàrrec de la Hispanic Society of America de Nova York. Espectacular Castella, tòpica Andalusia, curiosa la seva visió de Catalunya, una imatge de pescadors a la Costa Brava de Lloret. En conjunt tota una definició plàstica particular en aquell moment de la nostra història.
Aquests darrers quadres gegants estan voltant per Espanya aprofitant les obres de reforma de la seu americana on estan habitualment. A Barcelona, al MNAC, van tenir un èxit extraordinari. Després d’aquí tornaran altra vegada a València abans de creuar definitivament l’Atlàntic per tornar a la seva casa.
Varem tenir el privilegi de poder veure l’exposició en condicions excel·lents i excepcionals, cosa que sembla que és bastant difícil en una visita normal per la gentada per hi ha. Es recomana anar-hi o a primera hora del matí o a l’hora de dinar en que, potser, hi ha menys gent. En tot cas sí que cal buscar una oportunitat per no perdre-se-la.
Madrid, 23 de juny.
1 comentari:
quina enveja ... !
http://terrayus.blogspot.com/2009/03/click-enllac-amb-el-www-del-mnac.html
Publica un comentari a l'entrada