08 de juny, 2009

Europees. El resultat.

1. No hem aconseguit portar a la gent a votar. Ni aquí ni a altres països de la Unió Europea. A Catalunya, per cert, un desastre. Era lo previsible, encara que no era lo desitjable. Amb aquest escadusser percentatge de participació a treure’n conclusions.

2. Ha guanyat el PP. S’ha capgirat el resultat de fa cinc anys. Les situacions, llavors i ara, són diferents. Desgast dels partits de govern, a Catalunya i a Espanya, i puja de les alternatives. L’acció de govern i la crisi econòmica passen factura. Tot això té una certa lògica, no? D’aquí se’n poden treure grans conclusions? No ho sé. El cert és que se’n trauran. Quines properes setmanes ens esperen! La dreta política (i sobre tot la mediàtica) al galop, exultant! Els socialistes i el Govern a la defensiva. Sí, Leire, la votació era per Europa, però el PP ha aconseguit el seu objectiu de fer-ne un referèndum contra el Govern. I ha guanyat. Veurem com es descabdella tot plegat.

3. A Europa, els resultats preocupants. Amb una dreta molt forta al Parlament i al Consell i consegüentment a la pròxima Comissió, quines línies d’avenç es perfilen en el procés de la seva construcció? Què passarà amb el Tractat de Lisboa? Què faran els britànics dins de poc? Quines sortides a la crisi es proposaran? El cert és que la majoria dels europeus han preferit sortides de dretes i en la història podem veure quins resultats ha donat aquesta opció. Guardi’ns Déu de repetir-la. Crec que s’acosten mals moments pels valors de l’esquerra. Atenció amb el fet migratori. Què en farem, què serà, de la gent de baix?


Rubens. El rapte d’Europa. Museu del Prado.


4. Els titulars de les portades dels diaris d’avui reflecteixen pristinament les seves diferents obsessions editorials (crec que el millor és el del Periódico):

La Vanguardia: “Aviso a Zapatero”.
El Periódico: “Una Europa en crisi s’entrega a la dreta”.
Avui: “Catalunya no salva a Zapatero”.
El País: “El triunfo del PP apuntala a Rajoy”.


Llegit al diari:

"Al Gobierno le corresponde ahora reflexionar sobre las extravagancias y los errores cometidos en el arranque de la legislatura, incluidas las ridiculeces a que está dando lugar el sonrojante culto a la personalidad de su presidente oficiado por una corte de aduladores."

Javier Pradera: “
El patito feo”. El País, 8/06/09.

Mataró, 8 de juny.

1 comentari:

cristobal ha dit...

Mientras nuestros dirigentes se dediquen a insultar y a intentar ver la paja en el ojo del contrincante politico y no querer ver la viga en el nuestro cada dia iremos peor.