Els missatges, en la línea de que cal anar a votar i lògicament en clau socialista explicitant ben bé les diferències amb la dreta, davant d’un públic convençut al que se li demana un darrer esforç d’estendre’ls.
Maria, diumenge que ve a votar, i l’altre ens trobarem a Vilassar de Mar anant a comprar el tortell a Can Falgueres. Bona feina la teva. La dels cinc anys passats a Brussel·les, la d’aquesta campanya i la que t’espera els cinc anys propers.
A les campanyes electorals sempre trobem l’oportunitat de fer pedagogia, però perquè no la fem, nosaltres els polítics i els mitjans de comunicació, sempre? Aquesta reflexió l’he fet avui a dues ràdios: a la de Premià de Mar on, llevat de les campanyes electorals, no em cridem mai i a la d’Arenys de Mar, on amb en Josep M. Cano ja fa anys que ho fem quinzenalment.
L’Obiols, dimecres passat també a Mataró, ens explicava l’anècdota que li va passar en un acte en que desprès de ficar-se un moment amb un candidat adversari va veure com els mitjans audiovisuals plegaven els estris i se’n anaven. Ja tenien la feina feta. O el que ells pensen que és la feina: gravar el pim pam pum. No pas les feixugues explicacions de feina feta, de perspectives, de propostes,…uff! Això no es pot condensar en una càpsula de temps que no arriba al minut.
Però la pedagogia vol temps: per introduir el tema, per desenvolupar-lo, per reblar-lo, i això és incompatible amb els mitjans de comunicació d’avui en dia. Així ens va. Si a més hi afegim els “criteris periodístics”, que pel que entenc són els criteris dels periodistes, com si aquests disposessin d’una percepció sobrenatural de les coses, tenim el que tenim. A més se’n queixen, no et fot!
Els de TV3 donen la noticia de la final del campionat de rugby de França (un esport amplament seguit aquí, no?). Però com que la final la disputa l’equip de Perpignan la catalane, doncs, a la nostra, és noticia. Criteris periodístics. Ja ho veieu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada