És sorprenent i força inexplicable la manca de correlació entre les baixes del P.I.B. que s’estan donant a tot arreu i la evolució progressiva i sobtada del atur a casa nostra. S’ha parlat molt del sector de la construcció, malgrat que a altres països aquest fet també hi era. Però no és normal l’exagerada diferència. Quan a Alemanya o a França no es venen cotxes, què fan els treballadors del sector? Crec que s’hauria d’analitzar millor el creixement de la població ocupada que va haver-hi entre l’any 2000 i el del començament de la crisi. Encara que el P.I.B. va créixer molt es fa poc esment que la població ocupada va passar de 15 a 20 milions de persones. En vuit anys un terç més d’ocupats! Això sí que és un miracle per analitzar! Què feia tota aquesta gent? Hauríem de parlar de subocupació regulada?
Potser és que ja s’ha destruït tot el que hi havia de més (a la construcció i a la bromera) i haurem d’acceptar que tenim un sostre d’uns 18-19 milions d’ocupats amb el nostre sistema productiu. Si augmentem la productivitat no absorbirem desocupats. La pregunta subsegüent és: Què en farem amb els que no podem ocupar sí a més a més molts són de fora i no se’n voldran anar? Problema social a curt termini.
Mataró, 2 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada