El fet estava cantat de temps, però m’ha sorprès no haver-ne tingut coneixement ja que em sembla que no ha rebut gens ressò mediàtic.
El cert és que la pàgina web del BCL continua oberta com si res i suposo que deu ser degut que els del BBVA volen mantenir la marca per la imatge que amb ella va associada. Remenant per aquesta pàgina he descobert a la pestanya “información inversores” (sic) la noticia de la fusió per absorció que remet a la Junta General del 2009 del BBVA.
La memòria cal cercar-la a l’apartat del informe del exercici 2008 i no és fins a l’apartat darrer (punt 57), que exposa els fets sobrevinguts desprès del tancament del any però anteriors a celebració de la Junta General, on s’explica l’esdeveniment.
A les notes de premsa del BBVA no hi apareix res de res. Total, per què? Ha estat un mer tràmit. A la Memòria no es pot pas obviar ja que és un fet societari destacable. Sorprenentment a traves del cercador Google m’ha aparegut el text complert de l’acord de la fusió ja que sembla que ha estat penjat en algun apartat de la pàgina del BBVA.
En resum, em dona la impressió, potser estic equivocat, que l’exercici de transparència informativa de l’entitat bancària absorbent i l’interès mediàtic suscitat per la noticia han estat escassos.
El Banc de Crèdit Local fou una creació de Calvo Sotelo en el Govern de la Dictadura de Primo de Rivera l’any 1925 i ha passat moltes vicissituds des de llavors. Nacionalització, privatització parcial, total, aliances internacionals, per acabar dins del grup que ara finalment l’ha absorbit. Va ser un bon instrument pel món local i espero perduri el seu esperit malgrat sigui barrejat i subsumit en el conglomerat més gran en el que finalment ha anat a parar.
Tinc a honra utilitzar la ploma estilogràfica que em van regalar com a record quan vaig haver d’abandonar el seu Consell en aplicació de les normes que regeixen les incompatibilitats dels parlamentaris.
Madrid, 18 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada