La difusa i opaca estructura que les organitza (voluntarista i que no té reconeixement oficial) ha decidit, sense debatre-ho, que en la situació econòmica que hi ha no és convenient fer-les. Aquest any sembla que anàvem a terres aragoneses. Crec que és una exageració.
Cert que ara pot fer mal als ulls que els “pares i mares de la Patria”, quan ha acabat el període de sessions parlamentaries, es passegin pedalant per alguna contrada del país en pla lúdic, mig esportiu, mig festiu. Tampoc és una fet tan conegut i reconegut, més aviat al contrari. Però explicades les coses i reconduïdes degudament es podien celebrar sense gaires inconvenients. Potser havien de ser més curtes i menys ampul·loses (sempre he pensat que l’organització es passava una mica de rosca), fins i tot podrien haver estat demostratives d’adaptació a la situació.
Vaig fer aquests suggeriments de fer-ho una mica diferent i més auster però no va agafar en ningú la realització d’una alternativa que permetés que els que ens agrada anar en bicicleta, conèixer nous llocs, conviure amb companys diferents, poder realitzar les jornades. Els del PP es van tancar en banda crec més per motius tàctics o oportunistes que preocupació real d’imatge. No sé si cal refocil·lar-se en la crisi.
Potser per alguns és més una festa i un esbarjo que altra cosa. Llàstima. M’hauré de muntar-me-les pel meu compte des de casa ara que disposaré de temps. Té avantatges, estar a casa sense despesa, i té inconvenients, haver de córrer sol per llocs ja molt coneguts.
Madrid, 24 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada