Pensava que no me l’arribarien a fer.
Des de mig estiu s’ha anat especulant als mitjans de comunicació sobre què farien els vint-i-cinc Diputats/es del GPSC en la votació dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2009 segons quin fos, o no fos, el desenllaç de la negociació del nou finançament per l’administració autonòmica catalana (per Catalunya!, Manel, per Catalunya!).
Amb els companys/es que he anat parlant d’això en aquest temps (no ho he fet amb els 25) tots teníem clar el que havíem de fer, però ningú ens ho preguntava obertament. Ni els mitjans de comunicació. Bé, en això darrer hem d’estar-hi acostumats. Nosaltres callats.
Aquests dies, s’escola l’any, se’n torna a parlar de l’actitud que prendrem. Soroll. Ràdios amunt, diaris avall. Que si “Nicaragua” diu una cosa, que si el Conseller en diu una altra. Apa, anem fent bullir l’olla tot mirant-nos el melic. I amb la que està caient a fora!
Mentre tant, els vint-i-cinc esmentats i afectats, ja hem expressat el sentit del nostre vot un munt de vegades: en el debat a les esmenes a la totalitat, en el de les esmenes parcials. Al Senat, els companys/es senadors/es (en són 10 més) també just aquesta mateixa setmana. (Per cert, de que serveix l’Entesa? Com tornarem a demanar als nostres votants que votin als adversaris?). Resta per fer una sola votació que tindrà lloc dijous que ve. Encara podem desfermar el terrabastall. Voleu dir?... No fotem!
I avui, en Josep M. Cano de Ràdio Arenys de Mar m’ho ha preguntat directament. “Per primera vegada algú m’ho pregunta!”, li he dit. S’ha quedat molt parat. Bé, la resposta, llarga. Tot un exercici de pedagogia política. Un aclariment rere un altre de tots els malentesos que té la ciutadania i que els polítics no ajudem a esvair -i que alguns, al contrari, conreen en virtut dels seus interessos partidaris -. Aclarir quin sentit té el vot dels electors en cada contesa i per què el donen. Què representa confondre’ls. Què passaria segons que la decisió fos en un sentit i què passaria si és en un altre. Hi ha bescanvis? Quin en trauria profit i qui no en trauria. Què som realment cadascú? Nosaltres no som els altres. El ratolí i l’elefant (alguna vegada ja l’he explicat aquest acudit). I més, i més,... i de tot això se’n dedueix lògicament una resposta, una resposta lògica com no pot ser pas d’altra manera.
Des de mig estiu s’ha anat especulant als mitjans de comunicació sobre què farien els vint-i-cinc Diputats/es del GPSC en la votació dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2009 segons quin fos, o no fos, el desenllaç de la negociació del nou finançament per l’administració autonòmica catalana (per Catalunya!, Manel, per Catalunya!).
Amb els companys/es que he anat parlant d’això en aquest temps (no ho he fet amb els 25) tots teníem clar el que havíem de fer, però ningú ens ho preguntava obertament. Ni els mitjans de comunicació. Bé, en això darrer hem d’estar-hi acostumats. Nosaltres callats.
Aquests dies, s’escola l’any, se’n torna a parlar de l’actitud que prendrem. Soroll. Ràdios amunt, diaris avall. Que si “Nicaragua” diu una cosa, que si el Conseller en diu una altra. Apa, anem fent bullir l’olla tot mirant-nos el melic. I amb la que està caient a fora!
Mentre tant, els vint-i-cinc esmentats i afectats, ja hem expressat el sentit del nostre vot un munt de vegades: en el debat a les esmenes a la totalitat, en el de les esmenes parcials. Al Senat, els companys/es senadors/es (en són 10 més) també just aquesta mateixa setmana. (Per cert, de que serveix l’Entesa? Com tornarem a demanar als nostres votants que votin als adversaris?). Resta per fer una sola votació que tindrà lloc dijous que ve. Encara podem desfermar el terrabastall. Voleu dir?... No fotem!
I avui, en Josep M. Cano de Ràdio Arenys de Mar m’ho ha preguntat directament. “Per primera vegada algú m’ho pregunta!”, li he dit. S’ha quedat molt parat. Bé, la resposta, llarga. Tot un exercici de pedagogia política. Un aclariment rere un altre de tots els malentesos que té la ciutadania i que els polítics no ajudem a esvair -i que alguns, al contrari, conreen en virtut dels seus interessos partidaris -. Aclarir quin sentit té el vot dels electors en cada contesa i per què el donen. Què representa confondre’ls. Què passaria segons que la decisió fos en un sentit i què passaria si és en un altre. Hi ha bescanvis? Quin en trauria profit i qui no en trauria. Què som realment cadascú? Nosaltres no som els altres. El ratolí i l’elefant (alguna vegada ja l’he explicat aquest acudit). I més, i més,... i de tot això se’n dedueix lògicament una resposta, una resposta lògica com no pot ser pas d’altra manera.
Apa, tingueu seny tots plegats i no ens ho poseu difícil.
(Amelio Falcone. “Soldats romans en el circ)
La setmana que ve he de recordar d’emportar-me la barretina a la maleta. Hem de cantar nadales a Madrid.
“No hi ha camins
no hi ha dreceres
el temps no s’espera.
Quan no pots escollir
quan ja no sembla
que els teus peus toquin a terra,
quan ensopegues
amb les teves penes.
No hi ha camins.”
(Sopa de cabra)
Mataró, 12 de desembre.
1 comentari:
Gràcies Manel!!! Bon Nadal!!
Publica un comentari a l'entrada