Conillets d'Indies.

L’Agrupació de Mataró de la J.S.C. em demana que el faci una xerrada sobre la situació política a Espanya a la seva escola de formació, a can Solaret. Un altre diumenge sense bicicleta.

Com que estic preparant el guió per fer xerrades d’igual tema per les agrupacions del PSC del Maresme durant l’aturada de l’activitat parlamentaria de gener, aprofito la petició dels joves per assajar-la fent-los servir de conillets d’índies.

Encadeno una sèrie de fets que em permeten saltar de l’un a l’altre i així descriure tot un panorama.

Començo per la lluita antiterrorista contra E.T.A. amb les recents i continuades desarticulacions de components de la banda que expressen l’elevat grau de control policial sobre ells i que ajuda a tenir elements per entendre el fracassat procés de Pau.

D’aquí salto a la situació d’A.N.V. per tal, com ja he explicat en aquest blog, d’escatir el que crec que és una conseqüència del esmentat procés de Pau.

El debat sobre si els ajuntaments governats per aquesta formació política han de rebre els ajuts del Fons Estatal d’Inversions Locals em porta a explicar aquesta clàssica eina de lluita contra la recessió i la utilització dels ajuntaments per implementar-la.

Com es va desenvolupant la crisi econòmica que ja s’està estenent per tot el món.

Cal aturar-se una mica en les causes de la crisi. Sols puc explicar dubtes. En els inicis sols era una crisi d’especulació financera que ha acabat impactant brutalment sobre l’economia real. Dubtes, per exemple, sobre el desenvolupament del sector quaternari de l’economia, sector no productiu de béns i serveis per atendre necessitats primàries. Si, de l’economia de les il·lusions, evasions, distraccions, espectacles, que estan bé i també són necessaris encara que no sé si amb les exagerades dimensions que té en el món avançat.

Del intent d’explicar les causes, al toc d’atenció del que poden ser-ne les conseqüències de la crisis, especialment de les respostes amb les que s’enfronta l’esquerra, que hauria de donar l’esquerra, i més concretament les esquerres que volen governar i no solament protestar.

Concloc amb el paper que veig que fan les diferents forces polítiques des del meu mirador del Congrés, especialment el del PP. Els nacionalistes, excepte el “business party” (CiU), van a la seva bola.

En resum estic aprofitant, relligant-les, les reflexions que he fet en algunes de les entrades dels darrers temps.

No sé si aconsegueixo l’objectiu que pretenia. No per mi, sinó per ells, encara que crec que varen seguir-me amb atenció. Caldria preguntar-los-hi. Ei, joves! Què? Què os va semblar?

El torn de preguntes va anar bé per aclarir alguns aspectes del panorama descrit. El paper dels ajuts governamentals al sistema financer, per exemple.

Darrera la meva intervenció va parlar la Consol Prados explicant el panorama polític des del Parc de la Ciutadella. Llavors, el debat va derivar cap a l’incomprensible situació d’impasse en el tema del finançament autonòmic. A Catalunya aquest tema els, ens, bloqueja. I el debat va ser més intents i punyent, al menys per la meva part.

A l’AVE, cap a Madrid, 15 de desembre.

P.S.: Travessant el Sistema Ibèric, ja a la “meseta”, el paisatge es presenta ben nevat. És bonic.