Dos fets coincidents en el temps han posat de viva actualitat la presència d’ajuntaments governats per A.N.V. El primer és el darrer assassinat per part d’E.T.A. d’un conciutadà d’Azcoitia que l’Alcalde i els regidors d’A.N.V. d’aquella població no han volgut condemnar. El segon, la discussió de si als ajuntaments governat per aquesta formació política il·legalitzada els pertoca rebre la part corresponent del Fons Estatal d’Inversions Locals.
Fer política al País Basc és molt difícil, especialment pels militants de les forces que no són nacionalistes. Pateixen en carn pròpia la por i el perill d’exposar les seves vides. No poden fer vida normal, ni política ni, el que és pitjor, personal. En determinats indrets d’abassegador ambient nacionalista els que es signifiquen són com empestats i mal vistos. És dur viure en una societat que no reconeix els drets democràtics dels que no pensen com els que manen. És opressió.
La presencia d’A.N.V. a algunes corporacions locals del País Basc és conseqüència del intent de deixar alguna sortida oberta a la denominada esquerra abertzale en el procés d’aconseguir que allà dalt la política sols es faci per la via democràtica, sense la violència que ara els tenalla. El Govern socialista, i el seu President al cap davant, van optar per la via de la difícil negociació front als qui pensaven que sols calia la dura lluita policial i judicial. El procés no va reeixir pel rebuig d’alguns terroristes irreductibles i ara malauradament no hi ha discussió de quina és l’única sortida que queda per recórrer. A.N.V. ja està il·legalitzada però els electes que van sortir de les seves files en les darreres eleccions municipals podran romandre en els seus escons fins al final del mandat a títol personal ja que és així com s’adquireix aquella condició. Els contraris a la seva presència malden ja per fer-los fora. Serà difícil, sinó impossible, i el Govern haurà d’assumir les conseqüències colaterals de la seva opció amb el desgast a que estarà sotmès. Li cauran els atacs dels adversaris, oportunistes i deslleials amb el paper de tot Govern; de col·lectius d’afectats per la violència, manipulats molts d’ells; de ciutadans del carrer que els costa d’entendre la situació. Com es pot justificar que un Alcalde no condemni l’assassinat d’un dels seus conciutadans?
Les darreres operacions policials contra els terroristes fan pensar que els tenen força encerclats i que cada vegada ho tindran més difícil per continuar actuant. En l’acorralament del final del carreró sense sortida en que estan encara poden fer algunes desesperades urpades violentes. No hi ha gaire confiança que acceptin que ja no tenen res a fer. Encara hi haurà patiment a la societat basca i de retruc a tota l’espanyola.
Però els ciutadans/es de les poblacions governades per electes d’A.N.V. no poden ser castigats per les opcions que eren en el seu moment democràtiques. Es condemnen les accions no els pensaments. Si hi ha una situació de crisi econòmica hi ha ciutadans d’aquelles poblacions que també la pateixen i el Fons Estatal d’Inversions Locals està pensat per ajudar a tothom. Els diputats/es del PP i d ERC ahir es van abstenir en la convalidació del Reial Decret Llei sobre el Fons i no per això els municipis que son governats per ells deixaran de demanar els seus recursos ni en seran exclosos. Les possibilitats d’actuació que té el Fons, els requisits que es demanen per accedir-hi, els controls previstos establerts no permeten pas pensar que es destinaran els recursos que els hi corresponen a d’altres coses discutibles com poden ser continuar el recolzament a activitats relacionades amb el món violent. L’oposició pot tornar a utilitzar aquesta situació malèvola i cínicament per atacar al Govern i aquest ha d’acceptar també aquest efecte colateral de l’opció que va prendre.
El Govern no s’ha d’acovardir. Ha de tornar a explicar que va creure que l’opció que va pretendre era bona, que ho va intentar i que si no se’n va sortir no va ser pas per culpa seva. Que en l’actualitat actua amb eficàcia com s’està demostrant. I dir sense embuts que l’esquerra sempre creurà que és millor la difícil via de la negociació mentre sigui possible que la dura via de la força que és l’única que sempre prefereix la dreta.
Mataró, 12 de desembre.
Fer política al País Basc és molt difícil, especialment pels militants de les forces que no són nacionalistes. Pateixen en carn pròpia la por i el perill d’exposar les seves vides. No poden fer vida normal, ni política ni, el que és pitjor, personal. En determinats indrets d’abassegador ambient nacionalista els que es signifiquen són com empestats i mal vistos. És dur viure en una societat que no reconeix els drets democràtics dels que no pensen com els que manen. És opressió.
La presencia d’A.N.V. a algunes corporacions locals del País Basc és conseqüència del intent de deixar alguna sortida oberta a la denominada esquerra abertzale en el procés d’aconseguir que allà dalt la política sols es faci per la via democràtica, sense la violència que ara els tenalla. El Govern socialista, i el seu President al cap davant, van optar per la via de la difícil negociació front als qui pensaven que sols calia la dura lluita policial i judicial. El procés no va reeixir pel rebuig d’alguns terroristes irreductibles i ara malauradament no hi ha discussió de quina és l’única sortida que queda per recórrer. A.N.V. ja està il·legalitzada però els electes que van sortir de les seves files en les darreres eleccions municipals podran romandre en els seus escons fins al final del mandat a títol personal ja que és així com s’adquireix aquella condició. Els contraris a la seva presència malden ja per fer-los fora. Serà difícil, sinó impossible, i el Govern haurà d’assumir les conseqüències colaterals de la seva opció amb el desgast a que estarà sotmès. Li cauran els atacs dels adversaris, oportunistes i deslleials amb el paper de tot Govern; de col·lectius d’afectats per la violència, manipulats molts d’ells; de ciutadans del carrer que els costa d’entendre la situació. Com es pot justificar que un Alcalde no condemni l’assassinat d’un dels seus conciutadans?
Les darreres operacions policials contra els terroristes fan pensar que els tenen força encerclats i que cada vegada ho tindran més difícil per continuar actuant. En l’acorralament del final del carreró sense sortida en que estan encara poden fer algunes desesperades urpades violentes. No hi ha gaire confiança que acceptin que ja no tenen res a fer. Encara hi haurà patiment a la societat basca i de retruc a tota l’espanyola.
Però els ciutadans/es de les poblacions governades per electes d’A.N.V. no poden ser castigats per les opcions que eren en el seu moment democràtiques. Es condemnen les accions no els pensaments. Si hi ha una situació de crisi econòmica hi ha ciutadans d’aquelles poblacions que també la pateixen i el Fons Estatal d’Inversions Locals està pensat per ajudar a tothom. Els diputats/es del PP i d ERC ahir es van abstenir en la convalidació del Reial Decret Llei sobre el Fons i no per això els municipis que son governats per ells deixaran de demanar els seus recursos ni en seran exclosos. Les possibilitats d’actuació que té el Fons, els requisits que es demanen per accedir-hi, els controls previstos establerts no permeten pas pensar que es destinaran els recursos que els hi corresponen a d’altres coses discutibles com poden ser continuar el recolzament a activitats relacionades amb el món violent. L’oposició pot tornar a utilitzar aquesta situació malèvola i cínicament per atacar al Govern i aquest ha d’acceptar també aquest efecte colateral de l’opció que va prendre.
El Govern no s’ha d’acovardir. Ha de tornar a explicar que va creure que l’opció que va pretendre era bona, que ho va intentar i que si no se’n va sortir no va ser pas per culpa seva. Que en l’actualitat actua amb eficàcia com s’està demostrant. I dir sense embuts que l’esquerra sempre creurà que és millor la difícil via de la negociació mentre sigui possible que la dura via de la força que és l’única que sempre prefereix la dreta.
Mataró, 12 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada