Corbates.

Quin enrenou s’ha muntat per la presència del ministre Sebastián al banc del Govern al Ple del Congrés sense corbata. Res, de qualsevol cosa se’n fa noticia, s’hi treu punxa, s’aprofita per vendre. Tot plegat, una anècdota...

Clar, era tot un ministre. Fins ara no n’hi havia hagut cap. De diputats descorbatats ja fa temps que n’hi ha, jo mateix, no per sistema però sí algun cop, sense cap altra pretensió que la comoditat. El que m’ha xocat és que el ranci esverament d’algun per aquest tema coexisteixi amb l’acceptació més natural de l’exhibició de la penya del “canalillo” que formen les diputades més a la “page” que crec molt més inadequada per raó del càrrec.

Quan era Alcalde tenia per costum al arribar l’estiu arraconar l’americana i la corbata, llevat d’algunes ocasions excepcionals, fins a la tardor. No és pas que anés amb texans i un “mambo playero”, cal sols tenir mesura i procurar mantenir el degut respecte. Recordo, però, que em va disgustar molt que en una recepció oficial per la Festa Major alguns convidats es presentessin amb pantalons curts i sandàlies, encara que ja molts anys d’això i probablement vist el panorama que hi ha avui pels nostres carrers quan arriba la calor ara seria més indulgent.

Potser d’aquí un temps les corbates estaran en el record com tantes altres peces en la història de la vestimenta. O potser, pel camí que anem, els hauran trobat altres utilitats.

Mataró, 7 de juliol