Aquí teniu la constància gràfica de la reunió a la Sala dels Lleons amb un joveníssima Consol Prados explicant-me el seu treball. Pel que anys desprès em va dir no varen sortir gaire contents de la rebuda i de l’atenció que els vaig fer. Van treure la impressió que no els vaig fer massa cas. Potser sí, vet a saber el dia que tenia! Però jo ja havia ullat aquella líder juvenil que, a més, escrivia regularment a la premsa local articles combatius i compromesos.
A l’hora de fer la llista per les eleccions municipals del 1995 la vaig citar a dinar a la pizzeria Caminetto i allà, després de sotmetre-la un cert xantatge moral (el deute que tenia amb els seus), li vaig proposar incorporar-la a la llista socialista com a independent.
Primer va ser Regidora de Joventut. Fem Plans? I ja en el mandat següent, el del 1999-2004, recuperada la majoria absoluta, es va encarregar d’un fenomen que apuntava llavors i que desprès s’ha expressat amb força: les qüestions relacionades amb la nova immigració. El seu treball i els seus bons oficis ens van treure de més d’un ensurt, i fins i tot es va parlar del model Mataró en relació amb aquest tema.
Al mandat 2003 va durar poc a l’Ajuntament, menys que jo, ja que va anar a les llistes socialistes pel Parlament de Catalunya. Quan Maragall va fer fora als d’Esquerra del primer tripartit, va ser cridada a ocupar la Secretaria d’Immigració. I amb les noves eleccions del 2006 va repetir de Diputada al Parlament.
Ahir, el Congrés del PSC, va escollir Consol Prados per ser Secretaria d’immigració i integració a la nova Comissió Executiva Nacional.
Aquest dies que tot fent la migdiada segueixo les etapes del Tour de França, com correspon a aquesta època de l’any, he relacionat tot això amb la marxa dels corredors en la que els gregaris porten a roda als sprinters, o a les figures, fins a la vora de la meta, llavors es decanten esgotats, però amb la feina feta, i deixen el protagonisme als qui tenen més forces i estan millor preparats per intentar guanyar l’etapa.
Mataró, 21 de juliol.
5 comentaris:
Manel,
les eleccions municipals d'aquell sopar al Caminetto de Mataró devien ser al 1995, i no al 2005.
I en un altre pla, és molt adequada la metàfora del ciclisme.
Que tinguins un bon estiu. Ens veiem!
Ja han passat tants anys? Quantes coses en aquests anys! per tots plegats. Gràcies per l'ullada. Gràcies per convidar-me en aquesta aventura.
I el tour continua.
Una forta abraçada!
Gràcies, Javi per la teva observació. No sé pas com em passen coses com aquestes, evidentment era l’any 1995. L’avantatge és que amb aquesta eina pots corregir-ho de seguida. De tant en tant, repassant algunes entrades trobo errades que de ben segur algú ja ha vist i llavors les corregeixo. Res, que ningú està lliure de fer equivocacions i no adonar-se’n.
Ja n'arribes a ser de burro i petulant. Ja sé que no ho publicaràs, com no publiques res que et vagi en contra, però només pel fet de tocar-te els collons (a tu o a la becària que paguem entre tots els contribuens) ja val la pena.
Botifler cabró, ves-t'en a viure a Espanya, que estaràs millor.
Sense que serveixi de precedent.
Com es pot veure, n’hi ha de malalts.
Publica un comentari a l'entrada