Quant vaig començar a escriure sobre el Pressupost del 2007 vaig pensar en tres entregues. Fetes les dues primeres, la tercera havia d’anar del tema estrella del 18’8% de les inversions en infrastructures per a Catalunya segons disposa el nou Estatut.
La companya Montserrat Colldeforns m’ha donat a conèixer un article que ha fet per la premsa de la seva localitat (Sant Cugat del Vallés) que crec que conté, molt ben exposat, tot el que jo volia dir. Per aquesta raó li he demanat manllevar els seu treball estalviant-me la feina de fer-ne un de semblant.
Gràcies, Montse.
ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT PEL 2007 , I LES INVERSIONS A CATALUNYA.
Sembla com si pels mitjans de comunicació l’únic important dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2007 fos la xifra d’inversió en infrastructures a Catalunya: que si molt, que si poc…..
Per sort els Pressupostos Generals de l’Estat són moltes més coses: pensions, immigració, protecció social, seguretat ciutadana, ajuda al desenvolupament…., però també és veritat que el fet que compleixi el que diu l’Estatut en temes d’infrastructures és d’especial importància per raons ben obvies, ja que és la primera oportunitat que tenim de posar en marxa el nou estatut.
Per tant primer cal parlar d’aquest aspecte i després ja comentarem tot el demés.
No em sorprèn en absolut que la oposició, i en particular Convergència, digui que li sembla poc i que no es compleix l’Estatut i que “això” no és el que ells entenien quan van votar l’Estatut i…. mils excuses més. Algú pensa que – a un mes de les eleccions – CiU i ERC dirien que els Pressupostos de l’Estat estan molt bé i que el Govern socialista ha complert?.
Accepto d’entrada que em diguin que, pel mateix raonament, és esperable que el PSC digui que sí, que el govern ha complert. Però no vull que aquest tipus de plantejaments ens portin a la sensació de que els polítics enreden i s’ho fan venir bé, i que la qüestió és embolicar la troca.
Hi ha dues reflexions que vull fer per a que cadascú hi pensi i ho consideri amb calma: per primera vegada i vull remarcar l’expressió “per primera vegada”, un president del govern d’Espanya, ha reconegut públicament que a Catalunya hi ha hagut durant molts anys una manca d’inversió de l’Estat que ha fet que tinguem mancances fortes en les nostres infrastructures bàsiques. No només ho ha dit a Catalunya, també ho ha dit fora de Catalunya, i ho ha repetit al Congrés dels Diputats i al Senat tantes vegades com ha fet falta. Qui ho ha dit ha esta un president d’un govern socialista i compromès amb el desenvolupament de l’Espanya plural.
Reconegut aquest dèficit en infrastructures, es va preveure a la Disposició addicional 3ª del nou Estatut un mecanisme per a compensar-lo, i es va fixar un període de set anys per fer-ho. I cal fer-ho, segons l’Estatut, posant d’acord a la Generalitat, l’Administració Central i els Ajuntaments. Aquest és l’esperit bàsic de l’Estatut i el que cal complir.
I d’aquí ve la segona reflexió. Posar-ho en marxa en poc temps i amb unes eleccions a la cantonada no és fàcil: si el Govern de la Generalitat hagués creat la comissió amb els tres nivells de govern que preveu l’Estatut, haguessin dit que eren uns aprofitats i que calia esperar el nou govern que surtis de les eleccions; si, tal com s’ha fet, s’ha preferit esperar i ser lleial al nou govern que ha de venir, es diu que “com es que no estava ja tot preparat, estudiat i discutit”. Doncs bé, cal escriure amb pau i tranquil·litat la “lletra petita” del que preveu l’Estatut; - només cal anar a mirar la informació de l’Institut Nacional d’Estadística i es veurà que la xifra del PIB és encara provisional - . Però alhora, calia llençar-se a la piscina i preveure, - que això és fer un pressupost – i posar una xifra, el més aproximada possible al que després, entre tots, ens posarem d’acord sobre exactament com es pot complir el que diu l’Estatut en set anys. I això és el que ha fet el govern de la generalitat, un govern socialista. Ara tenim un “pressupost” i, fets els comptes surt la xifra que surt.
Accepto d’entrada que em diguin que, pel mateix raonament, és esperable que el PSC digui que sí, que el govern ha complert. Però no vull que aquest tipus de plantejaments ens portin a la sensació de que els polítics enreden i s’ho fan venir bé, i que la qüestió és embolicar la troca.
Hi ha dues reflexions que vull fer per a que cadascú hi pensi i ho consideri amb calma: per primera vegada i vull remarcar l’expressió “per primera vegada”, un president del govern d’Espanya, ha reconegut públicament que a Catalunya hi ha hagut durant molts anys una manca d’inversió de l’Estat que ha fet que tinguem mancances fortes en les nostres infrastructures bàsiques. No només ho ha dit a Catalunya, també ho ha dit fora de Catalunya, i ho ha repetit al Congrés dels Diputats i al Senat tantes vegades com ha fet falta. Qui ho ha dit ha esta un president d’un govern socialista i compromès amb el desenvolupament de l’Espanya plural.
Reconegut aquest dèficit en infrastructures, es va preveure a la Disposició addicional 3ª del nou Estatut un mecanisme per a compensar-lo, i es va fixar un període de set anys per fer-ho. I cal fer-ho, segons l’Estatut, posant d’acord a la Generalitat, l’Administració Central i els Ajuntaments. Aquest és l’esperit bàsic de l’Estatut i el que cal complir.
I d’aquí ve la segona reflexió. Posar-ho en marxa en poc temps i amb unes eleccions a la cantonada no és fàcil: si el Govern de la Generalitat hagués creat la comissió amb els tres nivells de govern que preveu l’Estatut, haguessin dit que eren uns aprofitats i que calia esperar el nou govern que surtis de les eleccions; si, tal com s’ha fet, s’ha preferit esperar i ser lleial al nou govern que ha de venir, es diu que “com es que no estava ja tot preparat, estudiat i discutit”. Doncs bé, cal escriure amb pau i tranquil·litat la “lletra petita” del que preveu l’Estatut; - només cal anar a mirar la informació de l’Institut Nacional d’Estadística i es veurà que la xifra del PIB és encara provisional - . Però alhora, calia llençar-se a la piscina i preveure, - que això és fer un pressupost – i posar una xifra, el més aproximada possible al que després, entre tots, ens posarem d’acord sobre exactament com es pot complir el que diu l’Estatut en set anys. I això és el que ha fet el govern de la generalitat, un govern socialista. Ara tenim un “pressupost” i, fets els comptes surt la xifra que surt.
Al cap i a la fi, passat el temps, el què comptarà, no seran les xifres exactes: el que comptarà és si efectivament acabem tenint la casa que necessitem, o sigui les carreteres, els trens, els aeroports, els centres de recerca, etc.. en definitiva, els fets.
I els fets són que els PGE de l’Estat han fet un gir decidit en aquesta direcció: Hi ha un augment substancial de les inversions previstes per recuperar el nostre endarreriment en infrastructures bàsiques: Si l’any passat els pressupostos preveien 2.699 M d’Euros, en infrastructures a Catalunya aquest any hem fet un salt qualitatiu endavant: 3.445 M d’Euros, és a dir 746 M més que l’any passat. (recordem que estem parlant de Milions d’Euros: en les antigues pessetes es preveu invertir en infrastructures en Catalunya més de mig bilió, i l’augment respecte el 2006 és de més de 124.000 milions de pta.) I això vol dir acabar l’alta velocitat en els terminis previstos – no com feia el govern del PP, que va prometre que arribaria a Barcelona pel 2004! – vol dir millorar substancialment rodalies, amb més trens i més serveis (recordeu quan de temps va estar parada i sense utilitzar la nova estació de RENFE a Sant Cugat que va fer el PP i que el govern socialista va tornar a arreglar i posar en marxa?), vol dir executar obres llargament esperades i promeses per els governs de PP i CiU però mai començades, com ara el canal Segarra-Garrigues, les autovies del Vallès… i moltes altres més.
Després, la comissió que preveu l’Estatut es posarà en marxa, concretarà els projectes, seguirà el procés d’execució, farà el seguiment de les xifres de referència, i tot –si hi ha un govern socialista - amb total claredat.
Montserrat Colldeforns
I els fets són que els PGE de l’Estat han fet un gir decidit en aquesta direcció: Hi ha un augment substancial de les inversions previstes per recuperar el nostre endarreriment en infrastructures bàsiques: Si l’any passat els pressupostos preveien 2.699 M d’Euros, en infrastructures a Catalunya aquest any hem fet un salt qualitatiu endavant: 3.445 M d’Euros, és a dir 746 M més que l’any passat. (recordem que estem parlant de Milions d’Euros: en les antigues pessetes es preveu invertir en infrastructures en Catalunya més de mig bilió, i l’augment respecte el 2006 és de més de 124.000 milions de pta.) I això vol dir acabar l’alta velocitat en els terminis previstos – no com feia el govern del PP, que va prometre que arribaria a Barcelona pel 2004! – vol dir millorar substancialment rodalies, amb més trens i més serveis (recordeu quan de temps va estar parada i sense utilitzar la nova estació de RENFE a Sant Cugat que va fer el PP i que el govern socialista va tornar a arreglar i posar en marxa?), vol dir executar obres llargament esperades i promeses per els governs de PP i CiU però mai començades, com ara el canal Segarra-Garrigues, les autovies del Vallès… i moltes altres més.
Després, la comissió que preveu l’Estatut es posarà en marxa, concretarà els projectes, seguirà el procés d’execució, farà el seguiment de les xifres de referència, i tot –si hi ha un govern socialista - amb total claredat.
Montserrat Colldeforns
Madrid, 5 d'octubre.
1 comentari:
M'agradaria saber la seva opinió sobre la llei de dependències. Gràcies
Publica un comentari a l'entrada