He fet una escapada per poder acompanyar-lo, encara que fos breument, a la inauguració. Dic una escapada ja que entre una reunió i una nova tertúlia radiofònica he fet un forat per poder estar un moment amb ell. A les vuit de la tarda el trànsit a Madrid és complicat, i en metro cal calcular el temps per no fer tard d’un lloc a l’altre.
Malgrat que som de la mateixa edat no recordo haver-lo conegut fins que no vaig ser a l’Ajuntament, però la col·laboració d’ell amb la ciutat ha estat, i és, intensa com per forjar una bona relació i coneixença.
Recordo molt carinyosament la seva primera peça pública a Mataró, la Colometa, instal·lada a tall de broc a una font del pati de Can Marchal, i que ara sembla que està temporalment retirada. Va ser també per a mi una de les primeres inauguracions d’espais urbans que vaig presidir ja fa més de vint-i-tres anys. Tant de bo, potser perquè sóc sentimental, pugui reposar-se aviat.
Desprès vindria l’any 85 l’esplèndid Sant Sebastià a la capella de l’entrada del carrer de Barcelona, l’Ocellot que està a la plaça de la sortida del pas de l’Espigó, resultat del seu treball durant un temps a Les Esmandies, el magnífic monument Intolerància en record de les víctimes dels camps d’extermini nazi al passeig de Carles Padrós, i ara darrerament, ja fora de la meva etapa d’Alcalde, l’Àngel de la plaça de la Muralla a Can Xammar.
La seva implicació a la vida de la Ciutat, com deia abans, sempre ha estat intensa: Cartell de Les Santes, la botiga de les seves delicades peces de joieria amb reiterada mala fortuna en quant els locals, primer a les galeries del Modern, després a les del carrer de Barcelona, les reproduccions de les seves peces que vaig fer servir moltes vegades com a obsequi institucional, el guardó dels millors esportistes locals, les exposicions de les seves pintures i escultures. El darrer que he vist d’ell és a la Sant Lluc d’enguany. Sempre a la ciutat sense defugir les incursions internacionals, Nova York, per exemple. És un bon ciutadà del que ens enorgullim.
Ara a Madrid: Mar y redes. 30 años de negro. A Mataró ja coneixem aquesta seva línia de treball. Èxits per molts anys, Pere.
Madrid, 2 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada