13 d’octubre, 2006

Equilibris.

Una de les conseqüències de tot període electoral és l’accentuació de les manifestacions de les diferències entre les opcions polítiques. Lògic. Però, donat que l’acció de govern en algun nivell de l’Administració continua, aquest fet comporta dificultats per aconseguir consens o acords, i es donen fàcilment bloquejos i rebolcades als Governs d’aquells nivells.

Enguany coincideixen en el temps les eleccions catalanes i el debat dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’any que ve. Si l’any passat, en aquest tema, el Govern va sumar recolzaments majors que l’any anterior, enguany els que obtindrà seran diferents i menors. CiU i ERC presenten esmenes a la totalitat. L’argument serà el famós 18,8%. Està ben calculada la base? És realment el percentatge que va determinar el nou Estatut? Pot augmentar-se la base per tenir més recursos? Hi ha realment voluntat política d’aplicar el nou Estatut?

Sentirem aquests arguments i d’altres, tot sigui per marcar distàncies. No farà res coincidir amb el ja tradicional vot de l’oposició, en aquest cas el PP. Ja queda clar que som diferents!...encara que votem el mateix!

Escaramusses com les del 0.7% a les ONG’s en un debat en Comissió d’una Proposició no de Llei que derrotà al Govern aquesta setmana son l’ avantsala de l’escenari que es donarà la setmana que ve al debat a la totalitat del Pressupost. Ja vaig advertir aquestes dificultats fa uns mesos.

Títol del proper capítol: (tal com es deia abans) “Emoción, intriga y dolor de barriga”.

Madrid 11 d’octubre.