05 d’octubre, 2006

25 anys de la F.M.C.

Celebració a Girona dels 25 anys de la Federació de Municipis de Catalunya. Em conviden a dir unes breus paraules a la part institucional del acte donat que havia estat President de l’entitat.

Com que l’acte es fa un dimecres m’obliga a abandonar Madrid i perdre’m la sessió de control al Govern. Dono les excuses pertinents a la companya responsable de disciplina del Grup Parlamentari que em demana que no falti a la sessió del dijous ja que hi ha votacions. Hauré de matinar.

Amb motiu de l’efemèride els serveis de la FMC em van demanar que contestés una entrevista pel Catalunya Municipal. La Xarxa de Televisions Locals també m’ha fet una entrevista per emetre aquests dies valorant el meu període de responsabilitats. Crec que en ambdues entrevistes he manifestat més o menys el mateix, i que és el que he sintetitzat en el curt parlaments que he fet a l’Auditori de Girona.

President, Delegat del Govern, Consellers/es, Autoritats i representacions, President de la FMC, President de la FEMP, Alcaldessa de Girona.

Em complau saludar als i a les electes de les entitats locals de la FMC en aquest acte de commemoració dels seus 25 anys.

Com sabeu, vaig fer gran part de la meva vida política al món local, 25 anys també. I uns quants al capdavant de la FMC. Ara, però, ja no hi estic. Al dirigir-vos altra cop la paraula tinc una sensació contraposada. D’una part, em deu quedar alguna autoritat per parlar sobre el fet local encara que només sigui històrica, d’altra no puc pas pretendre dir gaires coses als que hi estan dins. Gràcies, President Bustos, per permetre-m’ho.

Des de fora les coses es veuen diferent. Clar que canvien el temps i l’espai, i amb ells la perspectiva. Em deixareu, doncs, que sense cap pretensió os traslladi un parell de reflexions que tinc al cap.

1. Malgrat el sòlid i recurrent discurs elaborat per la FMC durant aquests 25 anys és evident que no s’ha aconseguit encara el que es pretenia. Ni unitat del municipalisme català, ni major pes en l’entramat institucional, ni segona descentralització cap als Ajuntaments, i més assumpció de problemes sense contrapartides. Llavors? Es pot continuar en aquest camí, o es pot re- elaborar el discurs atenent a la realitat. No sóc pas jo el que os ha de dir el que s’ha de fer.

2. Constato, des de fora i des de la meva talaia actual, una pèrdua del prestigi que havia aconseguit el món local amb la seva decidida i força rigorosa activitat. Malauradament la continuada i llarga bona marxa de l’economia espanyola s’ha basat en gran part en un sector que entra de ple en l’activitat local com és el de la construcció. I això ha comportat que actuacions maldestres i fins hi tot irregulars hagin malmès la imatge que se’n tenia dels Ajuntaments. Crec que el col·lectiu ha de reaccionar sense equivocats corporativismes que sols són vistos pels ciutadans/es com a pantalles que amaguen la realitat. Això també està a les vostres mans.

Res més. Reitero la meva salutació al món local amb el desig que continuï servint amb eficàcia a les necessitats de les col·lectivitats que regeix, tot esperant que d’aquí 25 anys més pugui, com podreu comprendre, tornar a acompanyar-vos per celebrar-ho.

Gràcies per la vostra atenció.


Mataró, 4 d’octubre.

3 comentaris:

terrayus ha dit...

ni un petit marge per la festa...?

manuel mas ha dit...

ni un petit marge per la reflexió crítica?

terrayus ha dit...

Sempre ha de fer la reflexió crítica el mateix ?