El dinàmic periodista Humberto Salerno em va proposar participar de tant en tant a una tertúlia que acaba de posar en marxa a Onda Cero, a la desconnexió catalana del vespre, amb participants uns a Barcelona i d’altres a Madrid d’entre els que hi estem per motius de feina.
Per fer-la els de Madrid hauríem d’anar als estudis d’Antena 3 a San Sebastián de los Reyes, però vaig suggerir si ho podíem fer des del mateix Congrés dels Diputats als “boxes” que tenen ja instal·lats i adequats les emissores per fer la seva tasca informativa. L’acceptació del suggeriment ens estalvia costosos desplaçaments a unes hores complicades de trànsit.
Avui el tema anava de la integració del immigrants i de si es podia associar el fenomen migratori amb els increments de la delinqüència. He mantingut –contra el parer d’un dels tertuliants de Barcelona – el meu convenciment que cal donar temps, no ser impacients, perquè al igual que en altres moments de la història de Catalunya en que s’ha produït fets semblants, dels francesos del s.XVII, als meridionals espanyols del s.XX, d’una forma paulatina s’anirà construint una societat més complexa amb la síntesi del que hi ha i les aportacions dels nous vinguts. Això xoca, evidentment, amb la pretensió dels que creuen que cal preservar la identitat, i que no s’adonen que la identitat no és una construcció petrificada d’un moment del passat sinó que es construeix des de la existència quotidiana dels que la conformen.
Respecte al segon punt, en lloc de correlacionar immigració i delinqüència he dit que el que cal correlacionar és delinqüència i opulència, recordant els nivells que col·lectivament hem assolit, i també amb la pèrdua de referents i controls socials propis de les societats post-modernes. En aquest mateix sentit, no he pogut tenir la possibilitat d’introduir la correlació que vaig fer temps enrera entre delinqüència i organització (o desorganització) territorial que explica molts dels fets que han creat més alarma social. No es vol acceptar els costos i els riscs que comporten determinades formes de vida.
A Madrid compartia l’espai radioelèctric amb en Josep Sánchez Llibre, diputat de CiU, que ha arribat tard per culpa dels retards que patia avui el pont aeri. Ell els ha patit a la tarda, i jo al migdia.
Madrid, 2 d’octubre.
Per fer-la els de Madrid hauríem d’anar als estudis d’Antena 3 a San Sebastián de los Reyes, però vaig suggerir si ho podíem fer des del mateix Congrés dels Diputats als “boxes” que tenen ja instal·lats i adequats les emissores per fer la seva tasca informativa. L’acceptació del suggeriment ens estalvia costosos desplaçaments a unes hores complicades de trànsit.
Avui el tema anava de la integració del immigrants i de si es podia associar el fenomen migratori amb els increments de la delinqüència. He mantingut –contra el parer d’un dels tertuliants de Barcelona – el meu convenciment que cal donar temps, no ser impacients, perquè al igual que en altres moments de la història de Catalunya en que s’ha produït fets semblants, dels francesos del s.XVII, als meridionals espanyols del s.XX, d’una forma paulatina s’anirà construint una societat més complexa amb la síntesi del que hi ha i les aportacions dels nous vinguts. Això xoca, evidentment, amb la pretensió dels que creuen que cal preservar la identitat, i que no s’adonen que la identitat no és una construcció petrificada d’un moment del passat sinó que es construeix des de la existència quotidiana dels que la conformen.
Respecte al segon punt, en lloc de correlacionar immigració i delinqüència he dit que el que cal correlacionar és delinqüència i opulència, recordant els nivells que col·lectivament hem assolit, i també amb la pèrdua de referents i controls socials propis de les societats post-modernes. En aquest mateix sentit, no he pogut tenir la possibilitat d’introduir la correlació que vaig fer temps enrera entre delinqüència i organització (o desorganització) territorial que explica molts dels fets que han creat més alarma social. No es vol acceptar els costos i els riscs que comporten determinades formes de vida.
A Madrid compartia l’espai radioelèctric amb en Josep Sánchez Llibre, diputat de CiU, que ha arribat tard per culpa dels retards que patia avui el pont aeri. Ell els ha patit a la tarda, i jo al migdia.
Madrid, 2 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada