Intensa activitat en la recta final de la campanya.
Al matí, les ràdios habituals del divendres, Ràdio Malgrat i Ràdio Arenys de Mar, parlant evidentment de qüestions de la campanya. Al migdia, m’acosto a Sant Pol, on els companys regidors socialistes m’introdueixen a la ràdio de la localitat, després de fer un volta pels carrers de la vila. Parlem de la meva impressió sobre la localitat i de la feina d’aquests dies. Ambdues coses positives. M’ofereixo per tornar-hi al marge de campanyes electorals.
Dinar amb la Consellera Marina Geli al Port Balís de Llavaneres amb una bona colla de gent dels sectors sanitari i socio-sanitari i els candidats de la Comarca, la Consol, la Carme (que fa d’amfitriona), en Santi i la Conxita. Tinc ocasió de retrobar-me amb vells coneguts de l’Hospital de Mataró i d’entitats que havia tractat molt en els temps d’Alcalde. La Consellera fa una defensa de la feina feta i explica la que cal fer ara i que proposem fer. Ho fa des de una perspectiva no només sanitària , o de salut, com li agrada dir, sinó des de una perspectiva social. És un discurs que m’agrada molt i el fa convincent.
Cap al tard, vaig als meus antics terrenys electorals, al barri de Cerdanyola de Mataró al local que hi tenim permanent els socialistes. Els assistents que omplen de gom a gom la petita sala són en la seva majoria vells coneguts. En Ramon Bassas ens presenta, encara que no cal. Després del parlament d’en Santi Fontbona, m’aixeco i em surt la vena “mitinera”. Parlo amb entusiasme de la proposta socialista pels ciutadans i ciutadanes, que això és realment estimar el país, parlo de la feina que hem hagut de redreçar, que això és bon govern, parlo que les banderes (que omplen l’espot televisiu de CiU) massa vegades sols amaguen la retòrica i no les necessitats de la gent, explico la conveniència d’un home com en José Montilla, ja que els puc parlar de primera mà, per fer la tasca que toca fer ara desplegant el nou Estatut. M’hi trobo com quan feia les campanyes municipals. Al acabar, conec nous militants que d’altres terres, en aquest cas Lleó, han vingut a establir-se a Mataró i que em diuen que doni records a Zapatero. I acabo parlant breument, ara no toca, amb l’Arcadi sobre les idees que estic barrinant sobre l’habitatge.
El sopar, també de campanya, a un restaurant a mig camí entre Alella i El Masnou, amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, l’amic Jordi William. Tant a la taula, com en el seu parlament en dóna la visió optimista d’una persona que ha recorregut molt les terres de Catalunya i coneix en profunditat la seva gent i la seva economia. Optimista del país i del resultat del proper dimecres.
Dia intens el d’ahir. Ànims, que ja falta poc. Avui és Sant Simó, el dia del sabre. Res, qüestions mataronines.
Mataró, 28 d’octubre.
Al matí, les ràdios habituals del divendres, Ràdio Malgrat i Ràdio Arenys de Mar, parlant evidentment de qüestions de la campanya. Al migdia, m’acosto a Sant Pol, on els companys regidors socialistes m’introdueixen a la ràdio de la localitat, després de fer un volta pels carrers de la vila. Parlem de la meva impressió sobre la localitat i de la feina d’aquests dies. Ambdues coses positives. M’ofereixo per tornar-hi al marge de campanyes electorals.
Dinar amb la Consellera Marina Geli al Port Balís de Llavaneres amb una bona colla de gent dels sectors sanitari i socio-sanitari i els candidats de la Comarca, la Consol, la Carme (que fa d’amfitriona), en Santi i la Conxita. Tinc ocasió de retrobar-me amb vells coneguts de l’Hospital de Mataró i d’entitats que havia tractat molt en els temps d’Alcalde. La Consellera fa una defensa de la feina feta i explica la que cal fer ara i que proposem fer. Ho fa des de una perspectiva no només sanitària , o de salut, com li agrada dir, sinó des de una perspectiva social. És un discurs que m’agrada molt i el fa convincent.
Cap al tard, vaig als meus antics terrenys electorals, al barri de Cerdanyola de Mataró al local que hi tenim permanent els socialistes. Els assistents que omplen de gom a gom la petita sala són en la seva majoria vells coneguts. En Ramon Bassas ens presenta, encara que no cal. Després del parlament d’en Santi Fontbona, m’aixeco i em surt la vena “mitinera”. Parlo amb entusiasme de la proposta socialista pels ciutadans i ciutadanes, que això és realment estimar el país, parlo de la feina que hem hagut de redreçar, que això és bon govern, parlo que les banderes (que omplen l’espot televisiu de CiU) massa vegades sols amaguen la retòrica i no les necessitats de la gent, explico la conveniència d’un home com en José Montilla, ja que els puc parlar de primera mà, per fer la tasca que toca fer ara desplegant el nou Estatut. M’hi trobo com quan feia les campanyes municipals. Al acabar, conec nous militants que d’altres terres, en aquest cas Lleó, han vingut a establir-se a Mataró i que em diuen que doni records a Zapatero. I acabo parlant breument, ara no toca, amb l’Arcadi sobre les idees que estic barrinant sobre l’habitatge.
El sopar, també de campanya, a un restaurant a mig camí entre Alella i El Masnou, amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, l’amic Jordi William. Tant a la taula, com en el seu parlament en dóna la visió optimista d’una persona que ha recorregut molt les terres de Catalunya i coneix en profunditat la seva gent i la seva economia. Optimista del país i del resultat del proper dimecres.
Dia intens el d’ahir. Ànims, que ja falta poc. Avui és Sant Simó, el dia del sabre. Res, qüestions mataronines.
Mataró, 28 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada