La Universitat de Cantàbria amb la col·laboració amb un conjunt d’Ajuntaments de la regió organitza els XII cursos d’estiu. El nostre titulat “Transversalidad en el deporte” es celebra a la localitat de Colindres i els participants, en aquest cas, són estudiants d’INEF, i tècnics municipals d’Ajuntaments de la zona. Atenció, el divendres té una cloenda potent.
Sorprenentment per estar al Nord, fa molta calor que amb la humitat d’estar a la vora del mar crea una sensació de xafogor considerable. Ens han hostatjat a un hotel de Laredo que no té aire condicionat ja que allà no és habitual per la fresca que habitualment hi fa. Sort que una sola nit s’aguanta com es pot! Passejant a mitja nit per la localitat no em sembla que tingui una activitat estiuenca gaire apreciable, i més aviat un xic tronada La nostra actuació és matinera, a quarts de dueu, en una sala també sense aire condicionat, i suem de valent.
En la meva intervenció explico les oportunitats i els riscs de la situació del turisme avui, com d’altres activitats econòmiques derivades de la globalització (la oferta) i del creixement general de la renta (la demanda). L’esport pot constituir, treballat convenientment, un valor afegit a l’activitat del turisme que el pot ajudar. Amb aquesta idea llenço la intervenció de la meva companya Ana i ella exposa més detalladament els canvis tecnològics, econòmics i socials que incideixen en el turisme avui. Diferencia entre turisme esportiu i turisme actiu (fer moure al turista) i diu que és un “nínxol” de demanda que no estava estès a Espanya i que té molt futur. La tercera participant a la taula és la Directora Gral. de Turisme de Cantàbria, Eva Bartolomé, que abans d’exposar algunes característiques de l’actuació del seu Govern comença amb la definició de les vacances com a període per la regeneració física i mental d’un mateix, i ho lliga amb l’activitat esportiva, cultural i lúdica. El debat amb els assistents es centra amb la regulació que precisa aquest tipus de turisme lligat amb la responsabilitat derivada dels riscs que s’han d’assumir, i fins a quin punt ho ha de fer les administracions.
Com que Colindres està a mig camí entre Santander i Bilbao ens han anat a recollir a aquest últim aeroport i ens hi tornen de forma que podem dinar (una mica tard) a casa. Entre els petits i senzills obsequis que ens donen per la nostra col·laboració (típics del món local) hi ha un llibre d’aquells que farien exclamar als meus fills: Uaauh! Que interessant! “El astillero de Colindres (Cantabria) en la época de los Austrias menores. Arqueología y construcción naval”. Arreu tothom s’estima lo seu i ho dóna a conèixer.
Gràcies, Glòria. Gràcies Beni.
Mataró, 18 de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada